• Imprimir
• Enviar

'V.O.S.' i 'Tres dies amb la família' coincideixen a les pantalles del nostre país. Són dues formes de concebre els conflictes generacionals i les relacions de parella tan identificables com universals.

Famílies catalanes

Esteve Riambau

Paul Berrondo, Vicenta N'Dongo, Andrés Herrera i Àgata Roca, les dues parelles protagonistes de 'V.O.S.', de Cesc Gay
TORNASSOL FILMS

L'estrena de V.O.S., aquesta setmana, coincideix a la cartellera amb Tres dies amb la família, una altra pel·lícula catalana que aborda el tema de les relacions generacionals i de parella. La segona, dirigida per la debutant Mar Coll al capdavant d'un equip de graduats de l'Escola de Cinema de Catalunya, utilitza la mort d'un patriarca com a pretext per reunir els seus fills i néts des de la mirada no gens complaent d'una jove ben conscient de la hipocresia dels adults. La primera, adaptada pel ja veterà Cesc Gay a partir de l'obra teatral de Carol López, mira de tu a tu els quatre components d'una generació -la mateixa que la del cineasta- que assaja noves formes de convivència fins a arribar a l'absurd del fill concebut pel millor amic de qui acabarà sent la parella de la mare biològica.

El to de V.O.S. és propi de la comèdia d'embolics. Tres dies amb la família hi afegeix un punt de gravetat però sense caure en el drama ni prescindir de la ironia. Cesc Gay fa jugar als seus personatges al joc de les pel·lícules i ret homenatges explícits a El somni etern, Pulp fiction, Encadenats o Quina fera de nena!. També s'invoca Woody Allen, i no només a partir d'una banda sonora d'inspiració jazzística, però les imatges del film porten l'empremta de l'estil sofisticat de les comèdies de Richard Quine o de Blake Edwards, amb la diferència que la formula clàssica del gènere ja no s'estila. A V.O.S., noi coneix noia i decideixen tenir un fill sense que entre ells dos hi hagi cap altra relació que l'amistat. Difícil de creure i, molt especialment, de tancar totes les portes als sentiments que s'expandeixen a partir d'una altra parella no tan atípica.

Si la troca s'embolica massa, tant s'hi val. De fet, tot plegat no és res més que la pel·lícula que un dels quatre protagonistes escriu i tots ells roden en un territori que conjuga la realitat amb la ficció. L'escena més romàntica de la pel·lícula transcorre sobre la improbable nevada que cau en una plaça de Barcelona en el moment que l'amor es fa evident. Mentre ella ho explica, ja a l'interior d'un apartament, la neu artificial segueix caient sobre el seu cap ple de pardals. Ja no és possible la innocència en el cinema contemporani i Mar Coll també n'és ben conscient a l'hora de rodar Tres dies amb la família sota evidents influències franceses. La jove directora -guardonada al festival de cinema espanyol de Màlaga- s'identifica amb la mirada de la protagonista, una estudiant desencisada dels estudis d'enginyeria que cursa a Tolosa de Llenguadoc i també d'una família que no dubta a exterioritzar totes les hipocresies acumulades durant anys.

V.O.S. transcorre a Barcelona i Tres dies amb la família, a Girona. Tots dos films fan ostentació dels seus respectius paisatges urbans per emmarcar-hi històries tan properes com universals. De famílies com la del film de Mar Coll, tots en coneixem. La de Cesc Gay és més atípica però no deixa de ser el fruit de la imaginació del guionista que, al mateix temps, també forma part d'una pel·lícula que ensenya la tramoia sense deixar de parlar de la realitat.