• Imprimir
• Enviar

Crítica *

Més ficció, sisplau

C.L.

V.O.S. (Versió original subtitulada)

Dir.: Cesc Gay. Int: Àgata Roca, Vicenta N'Dongo, Paul Berraondo, Andrés Herrera.

Catalunya, 2009.

Comèdia dramàtica que és alhora una reflexió sobre la vida com a ficció, V.O.S. constitueix una passa més en la carrera de Cesc Gay, entestat des de fa anys a desconstruir el gènere a la manera d'un Woody Allen català. Si A la ciutat volia mostrar els costums de la jove burgesia barcelonina com si es tractés d'una espècie animal, i Ficció desvetllava els mites amagats darrere les seves fantasies romàntiques, a V.O.S. n'exposa els ritus socials per formular la seva condició de representació. Així, cada escena de caire aparentment costumista -sobre la vida quotidiana de dues parelles de joves professionals, els seus amors i desamors- culmina deixant pas als mecanismes de construcció que la fan possible, des del rodatge d'una pel·lícula dintre de la pel·lícula fins a al·lusions encara més metafísiques sobre la vida com a gran teatre del món.

Gay s'enfronta a aquesta estratègia amb esperit lleuger, sense aprofundir gaire en els apunts que proporciona, i aquesta és alhora la seva millor arma i el seu pitjor enemic, ja que és evident que la història dels protagonistes és absolutament insubstancial, una comèdia més aviat previsible que el cineasta vol fer correspondre amb la banalitat de les seves vides, però també ho és que de vegades acaba imposant-se a la reflexió metacinematogràfica, com si importessin més les peripècies d'aquests avorrits pijoprogres que el que la pel·lícula vol fer amb elles. Aquest crític confessa el seu desconcert davant aquest dilema que es veu incapaç de resoldre ara per ara, però també confia que la solució la trobarem, potser, als propers treballs de Gay, un cineasta que hem de seguir de prop, molt de prop.