Luca Ronconi (Susa, Tunísia, 1933) ja s'ha fet un nom en la història del teatre. Director artístic del Piccolo Teatro de Milà l'any 1999, avui dirigeix l'escola de teatre de l'entitat fundada per Giorgio Strehler. És considerat un mite vivent per la seva trajectòria, que passa per tota una vida investigant, dirigint i ensenyant teatre a les noves generacions. El seu estil és difícil de definir, però "faig recerca, no experimentació", ens diu en una entrevista telefònica. D'avui a dimarts que ve podrem veure la seva espectacular i trencadora versió d'El somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, que titula Sogno di una notte di mezza estate, interpretada pels alumnes de l'escola i produïda pel Piccolo. S'instal·larà a la Sala Gran del TNC.
"He fet un espectacle basat en la separació entre el dia i la nit. Els protagonistes, que inicialment són Teseu i Hipòlita, en l'experiència nocturna es transformen en Oberó i Titània", assegura el director. Però no són reals, són fantasies de Teseu i Hipòlita: "Ella s'oposa totalment a una relació sexual i Teseu és un tipus molt masclista i violent. I el que fan és, al món oníric, donar la volta a la seva situació real", continua.
A la nit s'esdevenen un seguit de transformacions. "El somni aporta personatges nous com Bottom, que forma part del grup dels gnoms. Amb ell neix una escena de teatre dins del teatre. Decideixen muntar un espectacle per celebrar les noces de Teseu i Hipòlita, i en fer-ho discuteixen de tècniques teatrals. Representen una paròdia d'algunes situacions viscudes pels personatges que en aquell moment fan d'espectadors", assenyala.
El muntatge és marcadament visual. Inclou un joc de miralls o de capses xineses, "un dels components fonamentals del teatre barroc", que ajuden a observar la realitat des de diferents perspectives. Una gran essa al mig de l'escenari realça la prioritat que Ronconi ha donat a la paraula. Gira i vola i s'envolta d'altres lletres com les que formen la paraula Atenes, que és on situa l'acció.
Per Ronconi, el teatre de Shakespeare és sempre actual perquè explica històries que la gent coneix. "La història dels enamorats es mostra com sempre s'ha vist. Fa la impressió que és molt més important que regni l'amor que no pas que Hipòlita no el provi. Però arriba un moment que no se sap qui està enamorat de qui", diu. Ronconi ha treballat el text en una investigació sobre l'amor, que es presenta en forma d'enveja o possessió; "no és una història romàntica", remarca.
Sobre la situació del teatre a Itàlia, "el pressupost per a cultura és mínim. Als polítics, si no parles el seu llenguatge, no els interesses", conclou.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |