• Imprimir
• Enviar

InMemoriam

Gràcies, Porcel

Jordi Pujol

Aquests dies s'han dit moltes coses d'en Porcel. Quasi totes, i més d'un cop. No cal repetir-les. Per tant, només tres apunts per part meva.

El primer és que ha estat un gran novel·lista. Un molt bon novel·lista. I això s'ha de valorar molt perquè crec que una literatura no arriba a la seva plenitud fins que té una bona novel·lística. I un bon teatre. És l'opinió d'un no expert. Per tant exposada amb totes les reserves. Oi més perquè sé prou bé la importància en la nostra literatura d'en Verdaguer, d'en Maragall, d'en Fuster, de l'Espriu, d'en Pla... Cap d'ells novel·lista. Amb tot, crec que una literatura, per estar ben consolidada, ha de tenir un gruix considerable de capacitat de relat. De relat social i psicològic. I això sobretot ho dóna la novel·la. I, com dic, també el teatre. Porcel ens ho ha donat. Ja teníem uns grans novel·listes, com en Narcís Oller, en Sales, la Rodoreda, en Villalonga, però ell hi ha fet l'aportació més important. I més d'ara mateix, més actual.

El segon apunt que volia fer fa referència al que ahir escrivia el director d'aquest diari: "Baltasar Porcel és el premi Nobel que la literatura catalana no ha tingut mai". I afegeixo que és difícil que tingui mai.

És difícil perquè sempre toparem amb l'obstaculització espanyola.

Un escriptor català en llengua castellana podria aspirar-hi. Si fos molt bilingüe -bilingüe en la creació literària- potser també, segons com. Però en Porcel, com a pròpiament literat, era un escriptor en llengua catalana. Totalment català. I crec que hauria trobat moltes dificultats en la seva promoció. Les principals provinents d'Espanya mateix.

El tercer comentari és que la mort d'en Porcel coincideix amb un moment de bona i abundant novel·lística catalana. És molt bon senyal.

Finalment, com a català, vull donar les gràcies a en Porcel, no només com a literat, sinó pel paper que ha jugat d'estímul de la societat i de la cultura catalanes. I personalment per la seva amistat.