• Imprimir

Entrevista: Bruno Beltrão El coreògraf brasiler presenta avui i demà al Mercat de les Flors 'H3' dins el Festival Grec

"El 'hip-hop' és un ens viu, és el moviment continu"

Marta Porter

Bruno Beltrão presenta un espectacle de dansa física no exempta de pensament
ICUB

Bruno Beltrão és un dels coreògrafs més innovadors del Brasil, però segons ell mateix afirma se'l coneix més a Europa que al seu país. Estrenat a Bèlgica l'any passat, presenta ara a Barcelona H3, una aproximació al hip-hop amb la seva companyia Grupo da Rua, nou ballarins d'entre 20 i 36 anys que provenen de realitats socials molt diferents.

El hip-hop neix al carrer i no deixa de ser una dansa agressiva, de protesta. Com es porta això a l'escenari?

L'agressivitat no és una finalitat, però és l'evidència d'un moment. La impulsivitat que apareix a les nostres improvisacions surt per necessitat. No vull portar l'agressivitat a l'escenari. El hip-hop es reflecteix a l'escena fent preguntes, qüestionant els seus protocols, formant noves relacions. Mantenir viva la curiositat per l'alquímia de les coses, construir nous paisatges és un camí possible per al teatre.

¿Creu que amb els anys el hip-hop pot ser el nou llenguatge de la dansa contemporània?

Crec que no existeix un nou llenguatge en dansa contemporània. Aquesta dansa produïda per les persones que viuen ara en el món no comporta un nou llenguatge. El que existeix és una enorme riquesa de projectes i propostes, que modifiquen i expandeixen la capacitat humana de comunicar-se.

Què és H3? Com lliga amb el seu anterior espectacle, H2?

H3 segueix bàsicament la recerca iniciada el 2005. A H2 ens vam plantejar com explotar millor la relació de certes tècniques de dansa de carrer amb l'espai, entenent que en el hip-hop l'espai està preestablert; com ballar junts a partir de tècniques que en cap moment necessiten un altre per existir, com moure'ns en grup. A H3 hi introduïm un aspecte inèdit: és la primera vegada que ens aventurem a anar pel terra. De fet fem coreografia per aprendre i no per ensenyar.

Quines conclusions treu del seu estudi del hip-hop?

En el assajos sovint pensàvem estar lluitant amb alguna cosa anomenada hip-hop, crèiem que som un grup de hip-hop perquè sempre hi ha qui parla en nom del hip-hop, però potser és possible afirmar que el hip-hop no existeix... És perquè és tan difícil definir què és el hip-hop que les nostres temptatives es tornen extremadament abstractes. El hip-hop són les persones de l'aquí i l'ara. Cada cos és diferent i interfereix decisivament en els treballs. Si canvies un ballarí, canvia tot. A vegades pensem que l'equació és simple: fes un moviment de hip-hop, afegeix-hi una altra cosa i llestos. Però és bastant més complex constatar que la identitat és una cosa mòbil, que el hip-hop no és estàtic, a l'espera de ser manipulat al laboratori. Si té sentit parlar de hip-hop, només pot ser alguna cosa viva. En el món tot es transforma segon a segon, hi ha moviment. Nosaltres podem entrar en aquest flux i transformar-lo. Malgrat ser catalogats com hip-hop contemporani, nosaltres fem art, fem dansa. A Grupo de Rua necessitem produir pensaments.

Quin és l'estat actual de la dansa al Brasil? És difícil dedicar-se a la dansa contemporània al seu país?

Sorprenentment difícil. Si no tens una tenacitat increïble per ser artista ho deixes a mig camí. Al Brasil la política cultural està molt malament, l'administració pública no contribueix al desenvolupament dels artistes. No és només una qüestió de diners. Tenim una raça de polítics extremadament egoistes que obliden que són aquí per servir la gent, no s'ocupen de les arts. Som més coneguts a Europa que a Niterói.