• Imprimir

Entrevista: Marc Martínez És director i coadaptador de 'Stokölm', la història d'un antiheroi inspirada en 'Look back in anger' de John Osborne. És al Teatre Borràs

"Vull contribuir des del meu teatre a fer que el món canviï una mica"

Teresa Bruna

Marc Martínez ha escollit el teatre compromès i ha aconseguit portar-lo al Grec amb una història que reflexiona sobre el segrest
FRANCESC MELCION

John Osborne va escriure Look back in anger (Mirant cap enrere amb ira), en un moment en què Anglaterra estava immersa en una greu crisi. Marc Martínez i Miguel Casamayor han creat una història amarada dels sentiments de frustració i les obsessions del protagonista d'Osborne, però avui a Barcelona. "M'hauria agradat tenir els esbossos anteriors a la novel·la per captar-ne estrictament l'essència", ens confessa Martínez.

Per què 'Stokölm'?

Quan fas una adaptació integral d'un text tan potent el títol també la pateix. Se'm va acudir Stokölm perquè sintetitza el segrest que patim tots.

Esclar, la síndrome! Tots la patim?

Sí! No només l'Alícia de l'obra, que està enamorada del seu segrestador, que és el seu marit. Ell és un tio frustrat i la frustració provoca ràbia. Si la treu, va a parar a qui té més a prop. La persona que segurament més estima i a qui més pot abocar tota aquesta merda. I això ho fa molta gent.

Parla'm de l'adaptació...

És integral. Primer estudiem l'obra per entendre-la i poder despullar-la. Llavors en reestructurem l'esquelet. Per què ha de tenir dues cames si amb una ja camina? L' energia de l'altra cama la podem posar en un braç, per exemple. Una de les cames era l'Església. No tenia ganes de parlar-ne, per tant, me l'he polit. Però el més potent del text hi és.

Dius que al teatre t'interessa més el què (fas) que el com (ho fas). Això no és molt arriscat?

Jo, com a actor he mamat el com i ara toca que l'important sigui el què. Jo tinc un fill i quan el tens se t'acaba l'ego, saps? L'altre dia em preguntaven per què sempre parlo d'ell. Doncs perquè és el més important de la meva vida, per això l'he portat al món. I com que el món no m'agrada, he de contribuir encara que sigui des del meu teatre a fer que canviï una mica, que puguem evolucionar i pensar.

Des que vas treballar amb Ken Loach, sabem que fas teatre compromès. També hi va tenir a veure?

Vaig aprendre molt de Loach. Estava treballant molt fent tele, cine... estava pujant en un molt bon moment i em pensava que tot eren flors i violes. M'estava allunyant del meu origen, i treballar amb ell, aquella ració de realitat, d'humanitat, aquella ideologia de coherència, em va tornar al meu lloc. M'agrada que diguis que es nota. Si ho sabés, n'estaria molt orgullós.