• Imprimir

Crítica poesia visual

Vivència irrepetible

Jordi Jané

Rebufaplanetes

De Pep Bou.

Teatre Poliorama, 26 de juny.

Les bombolles no van tenir la nit. He vist moltes vegades cada espectacle de Pep Bou, però no havia vist mai que les indòcils criatures químiques boicotegessin tant el creador granollerí com durant l'estrena de divendres passat. Amb algun retoc, l'espectacle és la reposició del Bufaplanetes que, estrenat en aquest mateix teatre el gener de 1983 després de debutar a Tàrrega davant Brossa el setembre anterior, ha girat amb èxits de públic i de crítica arreu del món. Com que avui a les escoles de teatre no ensenyen res, cal informar l'actual generació d'artistes que Bou -ja abans de ser pioner en l'art de les bombolles- és un dels exemples vivents de la formidable empenta creativa dels 70 que ha donat fenòmens com Comediants o el Circ Cric, pares (o avis) de l'actual generació d'inventors de la sopa d'all que es permeten la gosadia de criticar els ancestres sense tenir-ne la informació més elemental.

L'evolució d'una bombolla de sabó és imprevisible perquè, a més dels ingredients (aigua i sabó), hi ha factors aleatoris com la temperatura i la pressió atmosfèrica, l'electricitat estàtica i els corrents d'aire, que poden ajudar o entorpir el que només es pot qualificar de poesia escènica. Aliats i adversaris fan de la bombolla un ésser viu de metamorfosis imprevisibles.

Enllà de lleis fisicoquímiques, Pep Bou crea escultures efímeres de formes i cromatismes amb l'únic objectiu de compartir amb l'espectador una aventura que, per sort, és nova de trinca a cada funció. Bou converteix l'atzar en poesia. Com a públic, si cada funció de teatre és una experiència única, compartir una creació tan lligada a l'atzar transforma el joc de Pep Bou en una vivència irrepetible. Vagin al Poliorama, facin-se aquest favor.