• Imprimir

LaCrònicaPop

Els reis del pop

Andreu Gomila

MARINA LÓPEZ / ACN

Joan Miquel Oliver, Love of Lesbian, Manel, Mazoni, Oliva Trencada, Delên, Élena, Joe Crepúsculo, Els Nens Eutròfics d'en Pedrals, La Increïble Història de Carles Carolina, Txarly Brown, Two Dead Cats, Angelina i els Moderns, The New Raemon, Ix, Miqui Puig, Nueva Vulcano. Palma, Ciutadella, La Bisbal d'Empordà, Barcelona, València, Cornellà de Llobregat. Això és una part considerable del millor pop que s'està coent a Catalunya. Això és el PopArb, un festival que ha arribat aquest cap de setmana a la cinquena edició amb tot el paper venut per demostrar la salut de ferro de l'escena local, tot i que pel que vam veure divendres encara hi ha classes i estrats en això de la qualitat. Potser perquè van tenir més sort que els altres i no se'ls en va anar la llum a mitja actuació, potser perquè confien en ells, però va quedar clar que en això del pop, en directe, els millors d'aquest país són Love of Lesbian. Mazoni deu ser l'únic que té taules per fer-los ombra.

La nit d'Arbúcies va posar en marxa el motor amb Oliva Trencada, una banda mallorquina que experimenta amb el folk i que té un disc, Lluneta del pagès, gens menyspreable. Són capaços fins i tot d'actualitzar Maria Antònia Salvà, que ja té mèrit. Tenen, a més, un padrí de luxe, Joan Miquel Oliver, que es va presentar al certamen, del qual n'és un habitual, bé amb Antònia Font bé en solitari, acompanyat d'un dels millors guitarristes del país, Toni Pastor, i el bateria de la seva banda, Pere Debon. El trio va oferir un concert més aviat discret, centrat en Bombón mallorquín i Surfistes en càmera lenta. més adient per a un auditori, on copsar tots els matisos de la música del galàctic mallorquí, que per a un festival a l'aire lliure. Va excel·lir a Lego o Marcianet de Mart. Els quinze temes restants van passar desapercebuts, a voltes inaudibles.

Entre el públic hi havia Albert Pla i es veu que ahir va trobar-se amb Oliver per parlar d'un futur projecte conjunt. Bomba? Xoc de trens? Explosió interestel·lar? Els dos talents musicals més expansius del país en un mateix disc? Un concert? Les possibilitats són immenses.

Abans d'Oliver, Angelina i els Moderns, presentats per Phil Musical (Òscar Dalmau). Una proposta ié-ié que no va aconseguir la complicitat indispensable del públic. El mateix els va passar al duet valencià Ix, amb un so proper a Oliva Trencada, que en viu tampoc no acaba de quallar. La sorpresa, tanmateix, va venir de la mà del rapsode Josep Pedrals i els seus Nens Eutròfics. Amb la versió de Love is in the air, titulada L'amor és un peix, van aconseguir posar en solfa l'audiència. Pedrals va posar de manifest la brutal modernitat de Palau i Fabre i després de sentir La cançó més banal un es pregunta com és possible que cap banda de pop no s'hagi atrevit amb l'Alquimista.

Tot territori té un rei, monàrquic o republicà, i el de divendres va ser Santi Balmes i els seus Love of Lesbian. Damunt l'escenari van demostrar que 1999, l'últim àlbum, és el que els calia per esclatar d'una vegada. Van acabar de tocar passades les quatre de la matinada i la gent en volia més. Amb la resta de grups, hi va haver més fredor -seria el clima?- que altra cosa, però amb els barcelonins les ganes de gaudir de la música van guanyar. Van tocar gairebé íntegrament el seu sisè CD. Van triomfar. Si Arbúcies és el regne del pop, Love of Lesbian en són els reis.