• Imprimir

El grup captiva gent de totes les edats i condicions. A Catalunya, entre els incondicionals, músics, polítics, actors, escriptors i esportistes

Generació U2

Maria Teresa Coca

El guitarrista The Edge i el vocalista Bono quan van actuar al Camp Nou en la gira anterior, el 2005
PERE VIRGILI

La banda irlandesa U2 comença dimarts a Barcelona la gira mundial 360º per presentar el disc No line on the horizon. Entre aquest concert i un segon que es farà el 2 de juliol, el grup de Bono arrossegarà al Camp Nou gairebé 180.000 espectadors. Alguns d'ells són cares conegudes de tots els àmbits, perquè si una cosa té aquest grup és que no atrau només un col·lectiu sociodemogràfic o musical concret. Ha esdevingut tan universal que no cal ser rocker, ni pertànyer a les generacions de finals dels 70 o inicis dels 80, per portar-los a l'iPod. Fins i tot la discografia sencera, com és el cas del periodista i copresentador de La tarda a BarcelonaTV, Adam Martí.

"Porto la discografia sencera a l'Ipod! Des del Boy fins a l'últim, llevat de Zooropa i Pop, dos discos necessaris per al grup i prescindibles per als fans". L'Adam -ja es veu- se les coneix totes. Va entrar al món U2 als 13 o 14 anys, quan uns amics alemanys li van regalar una casset amb The Joshua tree. "Vaig escoltar aquell grup desconegut per a mi amb molta prevenció i al principi em va costar. Venia d'escoltar Wham i Rick Astley i la veu de Bono, que cantava desesperat, com si algú l'estigués torturant, se'm feia molt difícil".

Però, amb el temps, la resistència inicial es va convertir en devoció, com li va passar a l'actor Santi Millán, fan declarat tan públicament que ho sap tothom, com passa també amb Manuel Fuentes. Són la banda de Sergi Bruguera, Carles Moyà, Andreu Buenafuente, Mabel Martí, Javier Bardem, Frank Rijkaard, Deco i altres jugadors que van ser a l'últim concert al Camp Nou. El col·lectiu de fans, però, no s'identifica generacionalment perquè "atrau més la música que el mateix grup", diu Dolors Camats, portaveu d'ICV al Parlament. Per ella, "el rock modern no s'entendria sense U2; és un grup amb una llarga trajectòria que avui encara és modern".

Millán va escoltar per primera vegada Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen Jr. amb el tema New Year's Day i s'hi va enganxar. Una cançó que "ballava esbojarradament" el llavors jove i ara poeta Marc Romera.

Santi Millán pot dir ara que U2 és el grup que més cops ha vist en directe i, amb la gira Vertigo, a Chicago (2005), els va poder entrevistar. "Vaig poder veure els dos concerts i el segon dia parlar amb ells. Un accessible i simpàtic Bono, que feia anys". D'un privilegi semblant pot presumir el cineasta mallorquí Rafa Cortés. Ell, a qui li agrada la música en general però no se'n sent proactiu i per qui, "si has nascut abans dels 80, U2 és un fenomen que entra sol", ha tingut la banda a tocar de la mà. Va ser en un improvisat concert abans que el grup trepitgés la catifa vermella de Cannes el 2007, on havien de presentar una pel·lícula. "Vint minuts abans que arribessin van començar a sonar missatges als mòbils de tothom per avisar del seu concert improvisat. En 10 minuts es van reunir milers de persones". Però Cortés no se'n declara fan, i fins i tot es permet el luxe de pensar-se si aprofitarà dues entrades que li sobren a una amiga per al xou de dimarts.

Dos que hi van

Una oportunitat així no se la deixaria perdre Miquel Abras, el cantant de la Bisbal, per qui "no hi ha hagut cap cap de setmana a la meva vida que no els hagi escoltat", però que va decidir que "per veure'ls en petit ja no tenia edat i no aniria al concert, però ja me n'estic penedint". Qui sí que s'ha quedat amb les entrades a la butxaca ha estat Jordi Cuminal, perquè fa deu dies que és pare i s'haurà de quedar a casa. Abras es decanta per l'àlbum Achtung, baby. "És el disc que va marcar més els fans d'U2" i per les cançons Who's gonna ride your wild horses i Ultraviolet.

Juanjo Múñoz (Gossos) i el periodista Eloi Vila també prefereixen Achtung, baby. Vila és declara "gran fan", i per ell la millor cançó és Where the streets have no name. Ell és dels pocs que ja s'ha comprat i escoltat No line on the horizon, que "encara és millor". L'Eloi i el Juanjo aniran al concert.

La posada en escena al Camp Nou és innovadora per la seva configuració: un escenari circular i una pantalla de vídeo cilíndrica. Innovadora com va ser i és la seva música, una característica que atrau Joel Joan, gran defensor que els grups com U2 no s'acaben si les relacions humanes del grup no es trenquen. Un tret que desperta l'admiració de Llibert Fortuny: "Admiro moltíssim el grup i la trajectòria i la unió al llarg de tants i tant anys. Espectacular".