• Imprimir

Megalòman, egocèntric i sempre creatiu, Coppola torna a les pantalles amb un film intimista. Rodat a l'Argentina, el seu darrer film, 'Tetro', aborda els conflictes d'una família d'artistes.

Coppola, de nou en família

Esteve Riambau

Francis Ford Coppola ha tornat a refundar la seva pròpia carrera, com ja havia fet abans, per explicar una història familiar
ALTAFILMS

Tetro, el darrer film de Francis Ford Coppola, no és una epopeia èpica de la magnitud d'Apocalypse now, ni una nissaga com la d'El padrí, ni tan sols un film d'encàrrec com Legítima defensa. Parla, això sí, de la família, un dels temes recurrents del fill del compositor Carmine Coppola, i està rodat a escala de les seves miniatures més selectes, com en el seu temps van ser-ho La conversa o Rebels.

Rodada a l'Argentina i protagonitzada per Vincent Gallo al costat de les espanyoles Maribel Verdú i Carmen Maura, aquesta modesta producció pròpia amb capital hispànic narra la història de dos germans torturats per la memòria d'un pare tan genial com autoritari. El guió és obra del mateix realitzador i no és difícil identificar-hi reminiscències personals com les que apareixen a moltes de les seves pel·lícules, des del nen de Jack, a qui se li esmicola el temps, fins a l'admiració també entre dos germans, present a La llei del carrer.

Així com aquest film, Tetro està rodat en blanc i negre: un tribut al cinema clàssic que tant admira i un exercici de modèstia per part d'un realitzador que, un cop més, ha tornat a refundar la seva pròpia carrera. Ja va fer-ho als anys 80, després del fracàs d'Història d'amor, quan la gosadia de desafiar Hollywood el va obligar a rodar títols tan modestos com La llei del carrer o Rebels. Inadaptat als films d'encàrrec, des de Cotton Club a Legítima defensa, que va rodar al servei de grans estudis sense renunciar a tocs personals, ha acabat per reaparèixer darrere les càmeres amb produccions tan intimistes en pressupost com en continguts.

Pendent d'estrena

Youth without youth, el primer títol d'aquesta nova etapa, adapta un relat de Mircea Eliade per reflexionar sobre el pas del temps a partir d'un professor universitari que, després de ser malferit per un llamp, inicia un miraculós procés de rejoveniment al llarg de la història del segle XX. Rodat a Romania amb un repartiment internacional encapçalat per Tim Roth, encara espera estrena a molts països, entre d'altres el nostre.

Més sort ha tingut Tetro pel fet de tenir coproducció i actrius espanyoles, però, tot i arribar a les nostres pantalles després de passar pel Festival de Cannes, també corre el risc de ser malinterpretat pels espectadors que enyorin el Coppola grandiloqüent i exuberant d'El padrí. Menys espectacular i més intimista, porta l'empremta del seu realitzador i no hi manquen homenatges a Les sabatilles vermelles, de Michael Powell, o L'home de sorra, d'E.T.A. Hoffmann. Vincent Gallo, el protagonista, substitueix l'inicialment previst Matt Dillon, i Carmen Maura va rellevar, in extremis, Javier Bardem en un rodatge interromput per les protestes dels sindicats argentins. El magnetisme de Coppola ja no és il·limitat, però, un cop defineix els seus objectius, no hi ha qui l'aturi i, en qualsevol cas, tot queda en família.