• Imprimir

El cantautor brasiler Caetano Veloso publica un nou àlbum, 'Zii e zie', entre la samba, el rock i la protesta política

Contra Guantánamo

David Castillo

Caetano Veloso durant la seva actuació a Cap Roig l'any passat
FCR

Des del primer tema, Perdeu, el nou disc de Caetano Veloso, Zii e zie (tios i ties, en italià) és ple d'idees transgressores. Veloso, que va debutar fa més de 42 anys, ofereix un treball forjat en els directes i en consonància amb el seu últim disc, Cê, editat ara fa tres anys també per Universal.

Són tretze temes amb lletres explícites de crítica política o més sentimentals o simbòliques, amb un treball de fons instrumental, la base rítmica de la samba, però amb un estil marcadament pop o experimental a partir del noise, entre la cacofonia i les distorsions. "És un disc bàsicament de sambes, noves composicions meves inspirades en altres sambes que em semblen, per diferents raons, fundacionals. Sambes o músiques relacionades amb la samba. Sambes tocades per una banda de rock, i pensades per aquest motiu. Vaig inventar els termes transsamba i transrock: sambes que transcendeixen la samba i rocks que transcendeixen el rock".

Així, Veloso complementa les dissonàncies i les melodies amb un gran sentit de la innovació. Amb relació al protagonisme inqüestionable de la samba, el cantautor ho té clar: "No et pots deslliurar de tu mateix, no pots decidir simplement que no ets brasiler".

Sobre el curiós títol del disc, Caetano va declarar al diari O Globo que va ser motivat per la bella i curiosa impressió que les paraules causen quan s' escriuen juntes: "Les vaig trobar en una traducció italiana d'Istanbul, d'Orhan Pamuk, que vaig llegir a Turquia quan me'l va regalar una fan italiana. És una manera lliure d'anomenar un disc llançat a l'aventura".

Una de les peces fonamentals és A base de Guantánamo, una crítica a la presó instal·la per l'exèrcit nord-americà a la base que tenen a Cuba, "on no es respecten els drets humans". Un cant decididament de protesta, que recorda en alguns moments, per ètica i estètica, Construçao, el popular himne del seu amic Chico Buarque.

La crítica política no se circumscriu a aquesta denúncia sinó que apareix en altres temes d'un disc concebut a Rio de Janeiro, amb una banda que ha rejovenit el músic de Bahia: "'Zii e zie és un disc clar i dens. Nascut d'un any de pluges a Rio, un any de núvols pesants i foscos, sense metàfora. És un disc que saluda l'era Fernando Henrique - Lula. I parla de les ambicions d'ascens del Brasil a l'escenari mundial, en un to de tristesa íntima. Entro a la vellesa. Pedro Sá i Moreno Veloso, el meu fill i productor del disc, són a l'apogeu de l'edat adulta. Marcelo Callado i Ricardo Dias hi arriben. Som cinc persones de generacions diferents, amb interessos musicals i humans comuns. I amb les mateixes esparverades expectatives de futur sonant en les nostres cordes metàl·liques, plàstiques, mucoses".