• Imprimir

L'autor francès publica 'Totes les coses que no ens vam dir', una història de reconciliacions i amors retrobats

L'oportunitat de Marc Levy

Ada Castells

Marc Levy ha promocionat les traduccions catalana i castellana de la seva novel·la a Berlín
JOSEFINA BLANCO/PLANETA

Un pare es converteix en androide per confessar-li a la seva filla una informació clau sobre el seu enamorat, i ella, que és a punt de casar-se, pren una determinació que no direm per no aixafar la guitarra al lector. ¿Una història exagerada i inversemblant? Depèn de si un està disposat a deixar-se seduir per la narrativa cinematogràfica de Marc Levy.

700.000 lectors francesos ja ho van fer en un sol mes des que el llibre va sortir al carrer i, presumiblement, ho tornaran a repetir el 25 de juny, perquè Marc Levy ja té nou llibre: El primer dia. I posats a donar xifres: l'autor francès ha venut 15 milions de les seves obres, sobretot del seu gran èxit que ha estat portat al cinema, I si fos veritat, traduït a 41 idiomes.

Per ara, però, la novetat en aquestes latituds és Totes les coses que no ens vam dir, que publiquen Columna i Planeta, amb la intenció que aquest autor, que fins ara estava publicat a Roca Editorial, tingui tant èxit com en el seu país d'origen, tot i que ell ja fa temps que va marxar a Nova York. "Perquè viure a l'estranger és una escola d'humilitat quotidiana, ja que t'has de treure els prejudicis de sobre", confessa.

L'objectiu és que Levy arrasi aquí tant com a França. Les editorials s'han abocat en la promoció creant una pàgina web només per al llibre, Todaslascosasquenonosdijimos.com, i presentant a la premsa la novetat a Berlín, una de les ciutats clau d'aquesta història, que compta amb altres escenaris atractius com Nova York, Mont-real, París i Roma. "Són ciutats amb les quals tinc una relació especial i Berlín és clau perquè aquest és un llibre sobre la reconciliació. La caiguda del Mur va marcar la meva generació. Per nosaltres va ser el veritable acabament de la Segona Guerra Mundial i la possibilitat de crear un món nou. Jo era a París, al carrer, i es va improvisar una festa increïble. Després tots ens vam posar a plorar davant de la tele i això no passa gaire sovint", comenta Levy.

L'escriptor ja té vuit novel·les publicades i diu que escriu "per lluitar contra el pudor", ja que confessa que és tímid, encara que ho dissimula prou bé. A través de les seves novel·les busca "la complicitat amb gent que segurament no coneixeré mai" i és que en els llibres de Levy es nota una voluntat per agradar i entretenir un públic ampli: "Conec poca gent que hagi agafat gust per la literatura llegint Proust", opina. I no sembla francès quan diu que "si ara la literatura francesa no és la referència en el món, em sembla una bona notícia. En el cinema jo m'avorria molt amb la Nouvelle Vague, quan era un referent. Prefereixo Amores perros i el cinema d'Isabel Coixet. Elegia l'he vista cinc vegades", ens explica i, curiós en un escriptor, en cap moment fa referència a Philip Roth, l'autor en què està basada la pel·lícula de Coixet.