• Imprimir
• Enviar

El fotògraf de la resistència republicana protagonitza una mostra al Jeu de Paume de la capital francesa, on mai abans havia exposat

Centelles parisenc

Àlex Vicente

Imatge de milicians el 1937
AGUSTÍ CENTELLES / ADAGP

La mirada atònita dels visitants resulta reveladora: molts no coneixien l'obra d'Agustí Centelles, però tampoc els fets històrics que reprodueix. Des d'aquesta setmana, el fotògraf de la resistència republicana protagonitza una exposició al Jeu de Paume, centre parisenc consagrat al món de la imatge i dirigit per la catalana Marta Gili.

La mostra recull 100 fotografies que permeten traçar un recorregut cronològic a través de l'accidentada trajectòria de Centelles, des de la seva època gloriosa de periodista a la Barcelona de la República fins al seu exili forçat, seguit de l'internament al camp de refugiats de Bram, a la rodalia de Carcassona. L'exposició reformula en versió reduïda l'extensa mostra presentada al Palau de la Virreina el 2007 per donar a conèixer el gran valor documental de les seves imatges a França, on mai no havien estat exposades.

A banda dels esdeveniments retratats, és la pròpia biografia del fotògraf la que aixeca l'admiració dels primers visitants. Obligat a exiliar-se després de la derrota de 1939, Centelles va seguir practicant la fotografia en les difícils condicions del camp de refugiats, on va construir un precari laboratori. Amb una Leica penjada al coll, va deixar constància de les dures condicions en què vivien prop de 17.000 presoners.

El retorn

Després de l'ocupació nazi, Centelles decidirà tornar a creuar els Pirineus de forma clandestina. Compromès amb el moviment antifranquista, va decidir abandonar els seus negatius al graner de la família Degeilh, que l'havia allotjat durant uns anys.

De nou a Barcelona, Centelles va emprendre una carrera de fotògraf industrial i publicitari, oblidant aquell capítol traumàtic. No seria fins a la mort de Franco, tres dècades més tard, quan Centelles va decidir tornar a Carcassona per recuperar els seus arxius. "Miraculosament, s'havien conservat perfectament i estaven intactes", explica un dels comissaris de la mostra, Manuel Cirauqui. El 1978 se li organitzava la seva primera exposició i el 1984, rebria el Premio Nacional d'arts plàstiques, només uns mesos abans de morir. *

Agustí Centelles, JEU DE PAUME. PARÍS. FINS AL 13/9