• Imprimir

Crítica *cinema

La mirada de l'altre

Carlos Losilla

Je veux voir

Dir.: Joana Hadjithomas i Khalil Joreige. Int.: Catherine Deneuve, Rabigh Mroue.

Líban-França, 2008.

Documental o ficció? Aquesta és la primera pregunta que es farà l'espectador davant Je veux voir, on Catherine Deneuve i l'actor libanès Rabih Mroue interpreten una situació insòlita: aprofitant l'estada al Líban per una gala benèfica, una famosa actriu francesa intenta veure per si mateixa la situació al sud del país, on Israel ha provocat una altra guerra, i s'hi dirigeix amb un actor autòcton. Són ells o no són ells? ¿Fan d'ells mateixos o estan actuant? Je veux voir s'ha de veure com una performance provocada per un parell de cineastes que es volen preguntar sobre la visibilitat i l'enteniment del que passa al seu país per part del món occidental, però també per la credibilitat que pot tenir el cinema en aquest procés. I el resultat és una experiència insòlita, 75 minuts de cine lliure i arriscat, capaç de produir tot tipus de reaccions, des de la fascinació fins a la irritació.

Doncs bé, aquest crític ha caigut víctima de la primera, encara que amb reserves. Com a estudi sobre l'actriu, la pel·lícula és apassionant: la veiem caminant entre les ruïnes amb la seva dignitat burgesa, una mica per sobre de tot, intentant controlar una situació que se l'hi escapa, fins i tot altiva i de vegades menyspreativa cap al seu company de viatge. Però com a interacció entre la mirada occidental i la realitat impensable d'un país en constant procés de reconstrucció, Je veux voir resulta una mica òbvia, no va gaire més enllà del que planteja al principi. No obstant, és una pel·lícula que estem obligats a veure, una de les poques propostes d'aquesta trista cartellera primaveral que realment presenten nous camins per al cinema d'avui.