• Imprimir

El Museu Picasso de Barcelona porta per primer cop a l'Estat espanyol una exposició del pintor fauvista Kees van Dongen, que va ser veí del malagueny

L'holandès exòtic

Montse Frisach

"L'art comença on la veritat acaba", deia el pintor holandès Kees van Dongen (1877-1968). És una cita que exemplifica la intensa recerca que l'artista va portar a terme en els primers anys del segle XX. A Van Dongen, que es va establir a França a partir del 1897, se l'associa bàsicament amb el fauvisme pels seus colors llampants i irreals i el seu traç lliure.

Van Dongen, però, no és un pintor tan conegut com els seus companys de moviment, com Matisse i Derain. Per això, l'objectiu de l'exposició de Van Dongen que a partir d'avui es pot veure al Museu Picasso de Barcelona és donar a conèixer aquest artista gairebé des de zero, ja que és el primer cop que es veu una retrospectiva seva a l'Estat espanyol.

Malgrat això, el director del Museu Picasso, Josep Serra, recorda que el 1915 la mítica sala Dalmau de Barcelona va presentar una exposició individual seva, encara que amb poques obres. I és que Van Dongen, malgrat els seus inicis gairebé en la indigència, va triomfar en vida. Per això, per Jean-Michel Bouhours, conservador en cap del Centre Pompidou i comissari de la mostra, és necessari "aixecar l'opacitat que la història de l'art ha creat en el context artístic de principis del segle XX". De tota manera, l'exposició, una coproducció del Museu de Belles Arts de Mont-real i el Nou Museu Nacional de Mònaco, arriba només fins a la dècada dels anys 30, quan Van Dongen va trobar una via més còmode per al seu art.

Però en la seva joventut, Van Dongen va estar al rovell de l'ou de l'avantguarda artística. Excel·lent dibuixant, va retratar l'ambient nocturn de Montmartre amb un traç àgil i espontani. En aquells moments, el pintor, d'esperit anarquista, preferia el dibuix, perquè "estava en contra de l'art luxós". Quan pinta, el seu llenguatge evoluciona des de la influència dels clarobscurs del seu compatriota Rembrandt fins al fauvisme, passant pel tachisme, una pintura feta amb taques gruixudes.

Durant un temps Van Dongen va coincidir amb Picasso al Bateau Lavoir. El seu taller estava paret per paret amb el del malagueny. L'holandès va fer servir com a model l'amant de Picasso d'aleshores, Fernande Olivier. Una sala de la mostra, expressa per a Barcelona, il·lustra aquesta relació entre els dos pintors.

Als anys 20, el pintor s'estableix pel seu compte i organitza festes decadents i exòtiques al seu taller per a la seva rica clientela. Així es torna també la seva pintura, amb moments interessants i sensuals com l'obra El tango de l'arcàngel (1922-1935).

*

Kees van Dongen, MUSEU PICASSO. MONTCADA, 15-23. BARCELONA. FINS AL 27/9