• Imprimir

Crítica*

Descriure el dolor

Carlos Losilla

Secret Sunshine

Dir.: Lee Chang-dong. Int.: Do-Yeon Jeon, Kang-Ho Song, Jung-Yeop Seon.

Corea del Sud, 2007.

El retrat femení és una de les formes cinematogràfiques més fructíferes, potser des que David Wark Griffith va descobrir les possibilitats expressives del primer pla tot fixant la càmera al rostre de Lillian Gish. Després van venir Dreyer, Preminger, Hitchcock, Rossellini, Bergman i Godard, entre d'altres, i el cos femení esdevingué un camp d'experimentació privilegiat, una de les raons de ser del cinema com a revelador de les emocions més extremes, d'experiències que el mascle contemporani sembla haver-se negat a si mateix per alguna fosca raó. Dons bé, Secret sunshine, quarta pel·lícula del coreà Lee Chang-dong, vol seguir aquesta tradició al centrar-se en Shin-ae, una dona que es trasllada amb el seu fill a la ciutat natal del marit mort per començar un viacrucis que té molt a veure amb el d'Ingrid Bergman a Europa 51, l'obra mestra de Rossellini: a partir d'un itinerari individual es retrata l'estat moral d'un país, d'un continent, d'un model social.

Secret sunshine és un film que es pren el seu temps -concretament 142 minuts- per tal de desenvolupar aquesta peripècia. I és així perquè Lee Chang-dong no pretén atabalar l'espectador, portar-lo ràpidament de sorpresa en sorpresa, encara que la trama li permetria fer-ho, sinó deixar que els fets punyents que transcorren a la pantalla el colpeixin a poc a poc, amb una sistematicitat gairebé cruel. La seva mirada és impassible, però no perquè no li importi allò que explica, sinó perquè no hi vol intervenir, prefereix veure les coses tal com passen, amb un respecte admirable. I el resultat és una pel·lícula que arriba a esgarrifar sense cap pirotècnia, una proesa a l'alçada de la prodigiosa interpretació de la protagonista, Do-Yeon Jeon, una actriu de raça.