• Imprimir

Crítica *

Un altre món

C.L.

Els mons de Coraline

Dir.: Henry Selick. Animació.

EUA, 2009.

De vegades els debats més interessants es troben on menys s'esperen. Per exemple, Els mons de Coraline planteja una hipòtesi inquietant: ¿i si el carisma i l'atractiu de Malson abans de Nadal, que solen atribuir-se a Tim Burton, corresponguessin al codirector Henry Selick, en principi únicament responsable tècnic de l'operació? Dic això perquè el treball de Selick manté més d'una correspondència amb aquella obra mestra de l'animació: el recurs als mons paral·lels, el gust pels tocs macabres, la creació d'un univers impossible que és com la cara oculta del nostre? Però hi ha una altra possibilitat: ¿i si Selick s'hagués limitat a aprofitar el segell Burton per colar-nos una imitació descafeïnada, encara més enllà de James i el préssec gegant, la seva experiència més famosa en aquest camp?

Tot pot ser, però aquest crític confia alhora en els esclats de geni de Burton i en la bona fe de Selick, de manera que Els mons de Coraline li sembla el producte d'un realitzador personal i sensible que va tenir la mala sort de col·laborar amb algú dotat d'una personalitat abassegadora. Basada en una novel·la de Neil Gaiman que explica la història d'una nena tan empipada amb els pares que travessa una petita porta i troba una altra versió de la seva vida, Els mons de Coraline mostra un acabat impecable i a moments aconsegueix un clima al·lucinant i malsà, però finalment la venç la mecànica narrativa i acaba voltant per camins convencionals. I és que Selick -ai!- encara no domina una tècnica que Burton ja té superada: adreçar-se als nens sense perdre de vista la perspectiva del cinema adult. O viceversa, qui sap.