• Imprimir

Entrevista: Oriol Broggi El director s'enfronta de nou a Shakespeare a la Biblioteca de Catalunya amb la revisió de la peça més clàssica

"Hem fet un 'Hamlet' honest, no intel·lectual"

Teresa Bruna

Oriol Broggi torna al seu espai preferit, la Biblioteca de Catalunya, el primer teatre tancat que va obrir a l'Estat
M.A. TORRES

Els muntatges d'Oriol Broggi tenen una empremta que els distingeix de la resta. I no només per la seva obstinació a crear espais singulars com el que ocupa aquest Hamlet -s'estrena dilluns i és el seu segon Shakespeare en un any-, entre les històriques pedres de la Biblioteca de Catalunya. Broggi, format com a actor, director i escenògraf, és diferent i els actors ho corroboren. En aquest cas Carme Pla, Carles Martínez, Marc Rodríguez, Aida de la Cruz, Ramon Vila i Jordi Rico, que interpreten força personatges. I Julio Manrique, que és Hamlet.

Un Hamlet a la Biblioteca! És una proposta molt seductora...

M'agraden molt els espais singulars com aquest o la Sala Petita del TNC. Qualsevol cosa no convencional la trobo interessant en teatre. Hem fet un escenari a tres bandes, amb una grada gran, dues de mitjanes i el passadís central que hi condueix. Crec que el públic tindrà la sensació d'entrar en un lloc màgic.

De fet, el castell ja hi és...

Ho sembla! Hi ha molta sorra, com si les dunes haguessin entrat a la Biblioteca i després hi haguessin crescut herbes. I serveix per enterrar, perquè... mor tothom. Acaba sent un cementiri ample on podries fer un forat i enterrar algú!

Com l'expliqueu, el Hamlet?

L'Horaci, quan s'acaba la funció, es vol morir també i en Hamlet li diu: "No et moris, perquè tu has d'explicar la meva història". I ell es disposa a explicar-la a través d'un grup de teatre, que la representa.

Per tant, hi ha dues èpoques?

No ho sé. De sobte apareix un senyor que surt de la cova del temps, però això no és rellevant. Hi ha unes rajoletes antigues, que la sorra ha degradat, que podrien ser d'un antic teatre. L'Albert Faura, amb quatre focus, ha fet miracles. És un il·luminador fantàstic.

Després d'El rei Lear, La tragèdia de Hamlet, dos puntals del teatre!

I Hamlet té tantes mirades, tanta pressió intel·lectual, tants debats del que hi entén i el que no, que costa no deixar-te portar per aquesta cosa grandiosa, grandiloqüent..., encarcarada, finalment. Hem volgut sortir d'això.

I com és, doncs, el seu Hamlet?

És un jove que té problemes i els expressa. I com que és brillant, els exposa d'una manera brillant. Fa que el públic s'hi senti proper. Però no ens hem plantejat què o qui és, crec que és possible no fer-ho. Si et limites a explicar-lo, que s'entengui, a fer una cosa bonica, potenciant les bromes per enganxar el públic, emocionant quan cal, sent contundent en moments..., penso que és suficient. Hem fet un treball honest, no intel·lectual. Ara: tenia molt clar que Hamlet havia de ser en Julio. Va ser quedar amb ell i preguntar-li quan podria fer-ho.

Fins a quin punt es permet llicències en una adaptació?

Diria que no faig adaptacions conscients. Crec que hi ha dues maneres d'entendre-les: qualsevol mirada, qualsevol posada en escena és una adaptació natural, involuntària. La meva llicència en aquest sentit és absoluta, quan treballo faig el que em dóna la gana. L'altra adaptació és quan es té consciència i voluntat de fer-la. Aquí estàs buscant signes i codis perquè l'espectador entengui que has volgut fer un trencament. Jo no vull trencar res, però Shakespeare em diu: "La meva escriptura és llibertat, tu fes el que et doni la gana". Fins i tot l'Espriu diu en un pròleg: "Sr. director, jo he escrit això, vostè faci el que vulgui". I Shakespeare és la llibertat total, no t'explica res, no et diu com han d'anar vestits...

I com van vestits?

L'espectre porta un abric d'Antoni Miró dels anys 70 i la resta, abrics, vestits, camises blanques, també, una mica Adolfo Domínguez. Estan penjats en uns núvols mòbils i els actors els van agafant.

L'espectre és molt important, oi?

És que aquí a la Biblioteca diuen que n'hi ha un, el Francisco! Però és bo. El nostre és un espectre cansat, parla fluix... Si només el veu Hamlet és que en aquell moment està més boig que quan el veu tothom. Surt moltes vegades, més que a l'original, que només en surt tres. Hi ha un moment que surt a l'original i nosaltres no el traiem perquè l'actor fa un altre paper.

És que a l'original hi ha molts personatges i vosaltres només sou nou...

Venim d'El rei Lear, que ha estat un castell molt gros, amb 14 actors. A Hamlet ens hem refet una mica. Tots interpreten diversos papers i ja està. El públic veu Hamlet de debò, però sense grans dramatúrgies ni necessitant 25 actors.

Vostè té un estil molt especial. Com el definiria?

Em costaria definir-lo. M'agrada molt Peter Brook, m'agrada Bergman, m'agraden molt les pel·lícules japoneses i les..., bé m'agraden les pel·lícules bones, les tranquil·les. M'agraden molt el Fabià Puigserver i el Lluís Pasqual de la primera època, m'agrada molt el segell del Lliure del principi. Això és el que m'agrada, però no sóc conscient de l'estil que faig.

Però sempre posa ocellets i tothom diu que fa teatre autènticament artesà i que hi ha molt bon rotllo...

Bé, són orenetes! Mira: no som una companyia hippie, en el sentit que no som una troupe o una comuna. Donem molta importància a passar-ho bé i treballar bé.

La Perla 29, la seva productora, quins objectius té?

És un projecte gros que està agafant importància. No només arrisca uns diners, busca formes de treballar amb altra gent. Volem que sigui un centre de recerca, fer el màxim d'activitats possibles amb gent propera. Que passin coses.

Aquest any no aneu al Grec?

I tant! Amb...Ens hi ha portat la paraula. Vinyoli, interpretada per Lluís Soler i Eduard Iniesta, i dirigida per Antonio Calvo.

Altres projectes? Un Macbeth?

M'agradaria! Ho havia pensat per a aquest any però va sortir la possibilitat del Hamlet amb el Julio i valia la pena aprofitar-la. Per a l'any que ve, amb el CAER estrenarem Natale in casa Cupiello, d'Eduardo de Filippo, amb Pep Cruz i Bruno Oro; i per al Grec 2010, amb el Centro Dramático Nacional farem Questi fantasmi!, també de De Filippo.

Li agradaria fer d'actor?

Sí! Havia de fer una substitució a El rei Lear i al final... Voldria fer d'actor però ningú em contracta!