Marc Parrot actuant durant el concert del 6 de febrer passat a Luz de Gas que ara surt en CD-DVD
JORDI CANTENYS
Marc Parrot és un d'aquests homes incansables de la música d'aquest país. Brillant, heterodox, multifacètic, ha tret sis discos en setze anys i ha encapçalat múltiples projectes amb els seus heterònims. Ja tocava mirar una mica enrere i ho fa amb un àlbum en directe, Avions (Música Global), gravat el 6 de febrer passat a la sala Luz de Gas, dins el Festival BarnaSants. No és un recopilatori habitual, ja que quinze dels vint temes del disc provenen del seu últim treball d'estudi, Interferència (2007), més quatre de discos anteriors i una cançó inèdita, la que titula el CD-DVD. Un tall que resumeix el seu ofici de fabricador de cançons. "Parla de les cançons, que són com avions, trossos de paper que cadascú interpreta de la manera que vol", ens diu.
A Marc Parrot li venia de gust reflexionar, explicar "per què escric, per què m'agrada fer cançons". I no volia publicar un recopilatori com tots els que surten a la venda cada setmana. I és que pensa que ha escrit milers de cançons i que "les millors encara les he de fer". Avions és un tema deliciós, ple de la imaginació galàctica del músic i d'imatges que ens remeten a la seva feina constant amb la guitarra en una mà i el bolígraf a l'altra.
El CD-DVD del concert ens acosta les particulars posades en escena de Marc Parrot, que "acaba veient poca gent". Buscava deixar constància d'un treball damunt de l'escenari que va més enllà de l'habitual a Catalunya, i que només grans artistes guru com Pau Riba i Jaume Sisa saben fer. Això de gaudir de menys públic amb la seva proposta pop que amb altres de paral·leles no li fa perdre la son. Sap que ha necessitat projectes com El Chaval de la Peca per gravar discos "de la manera que vull fer-los, sense pensar si agradaran més o menys".
Com a productor de noms com Manolo García, Abús, Juan Perro, Brams, Lax'n'Busto i Sidonie, Marc Parrot coneix de prop la música del país i per això no deixa de constatar l'"efervescència creativa" que es viu a Catalunya. "Per primer cop aquest fenomen no està lligat a cap conjuntura sociopolítica, com amb la Nova Cançó i el Rock Català", assenyala, tot lamentant, no obstant, que les bases que van produir el naixement del grup dels Llach, Serrat i Raimon -el "volem cançons d'ara"- segueixen ben vigents.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |