• Imprimir

Entrevista: Audrey Tautou L'actriu francesa es fica en la pell de la dissenyadora més famosa a 'Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel'

"La moda és una mostra més de superficialitat"

Edgar Aribau

Amélie la va convertir en una de les actrius franceses més reconegudes. Ara Audrey Tautou torna convertida en un dels mites de la moda, Coco Chanel. La seva imatge delicada, uns ulls encisadors i l'extravagant personalitat que l'envolta van fer d'ella la millor opció per encarnar la dona que va transformar el món de l'alta costura i el concepte d'elegància. Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel, que s'estrena demà, ens mostra els durs inicis d'una òrfena que acabarà convertida en la gran icona de la moda del segle XX.

Costa mirar-la i no pensar en Amélie... ¿Chanel ens ajudarà a oblidar-nos d'aquell personatge?

Jo no treballo per liquidar Amélie [riu]. Això sí, espero que Coco arribi tant als espectadors com ho va fer aquell personatge.

Què en sabia d'aquest personatge abans d'acceptar el projecte?

Doncs molt poc, la veritat, però amb la preparació prèvia vaig descobrir una dona totalment diferent.Va ser cantant! No una gran cantant, però va treballar en un cabaret entretenint senyors adinerats. Un passat realment difícil de creure, tenint en compte la imatge que recordem d'ella, quan ja era tota una estrella de la moda.

I a la pel·lícula vostè també canta...

O ho intento [riu]. Però no va ser gens difícil. No calia esforçar-se gaire, perquè ella tampoc ho feia gaire bé...

I per a la resta, com es va preparar?

Hi havia molt material, però no gaire de quan era jove, la part que es veu a la pel·lícula. Vaig llegir biografies, vaig veure fotografies i també imatges de la televisió quan era més gran. He intentat suggerir físicament les actituds que he vist, més que imitar uns gestos que, segurament, de jove, no tenia. Preferia centrar-me en les seves emocions internes.

I de cosir, en sabia?

Això m'ho havia ensenyat la meva àvia, de petita. Fins i tot em vaig arribar a fer algun vestit!

I què en pensa, ara, del mite de Coco Chanel?

Que va ser una dona valenta, intel·ligent i molt temperamental, però que a la vegada amaga una fragilitat molt gran. Una dona única.

¿No li va fer por interpretar un personatge tan volgut com criticat?

No, quan interpreto no jutjo. Hi poso distància i interpreto. Només m'interessa que del projecte en pugui sortir una bona pel·lícula. I amb una personalitat tan excepcional com la de Coco Chanel, era difícil no fer una bona pel·lícula.

¿Li interessava el món de la moda?

Ni abans, ni ara. No m'interessa gens. M'estimo més fer altres coses, com viatjar o llegir, que no pas veure desfilades. Actualment es dóna massa importància a la imatge, i la moda és només una mostra més de superficialitat. Però curiosament crec que cada cop s'està menys de moda. Jo prefereixo seguir el meu camí, no el que marquen les tendències. No m'agrada seguir el ramat. Però l'estil sí que m'agrada, com el que tenia Coco Chanel. La moda pot passar de moda, però l'estil mai.

A França van prohibir el cartell perquè hi sortia fumant. Què en pensa?

Que els legisladors no sempre tenen sentit comú. Una pel·lícula és una obra d'art, i a Coco Chanel se la reconeixia principalment per la cigarreta. L'art, ja sigui el setè o qualsevol altre, necessita llibertat, perquè comencem per la cigarreta i acabarem prohibint escenes on surt un conductor que no porta el cinturó de seguretat.

Però a la pel·lícula no para de fumar. ¿Ja ho feia abans de rodar-la?

Sí, però no tant com la dissenyadora. No va ser gens fàcil. Em vaig arribar a fumar quaranta cigarretes sense filtre en només tres hores de rodatge! I ara, esclar, fumo molt més que abans...

¿Creu que aquest paper pot ser un nou punt d'inflexió a la seva carrera?

No ho sé. Jo treballo amb tranquil·litat, sense esperar mai res de res. De fet, amb aquesta pel·lícula he après que sóc molt independent, que no depenc de ningú, ni de la meva imatge.

De fet, en algunes escenes no surt especialment afavorida...

Només m'interessa sortir atractiva si el personatge ho necessita. No podem caure en la dictadura de la bellesa.

¿La veurem en una segona part d'aquesta pel·lícula, amb una Chanel ja convertida en mite?

Seria interessant, perquè al final es va acabar convertint en una caricatura de si mateixa. Però encara sóc massa jove... [riu].