• Imprimir

Crítica dansa

Joves i sols

Bàrbara Raubert Nonell

This is a picture of myself / Vine a mi

Pere Faura / Roger Sala.

Teatre Tantarantana.

Pere Faura i Roger Sala són dos joves que amb tendresa busquen lligams que trenquin la soledat des de punts de partida molt diferents, però en tots dos casos prenent els elements escènics amb una llibertat que, de tan simple, és transgressora. El referent de Jérôme Bel, amb la seva autoreferencialitat i la substitució de moviment per text, és comú a les dues obres, però, a part de tot això i de la bona estona que ens fa passar la seva companyia, les diferències de sentit són absolutes.

Si Faura és un usuari avançat de les tecnologies digitals, que li permeten passar del solo al duet o a la chorus line sense necessitat de fer pujar ningú més a l'escenari, Sala interactua amb els elements físics de l'escenari: el linòleum enrotllat i la cinta de stapple són els únics objectes de la seva minimalista posada en escena. A partir d'això i durant els 25 minuts d'espectacle es limita a enviar boles d'energia al públic per veure si aconsegueix aproximar-s'hi, literalment, amb una voluntat de germanor d'una candidesa tal que arriba a tocar l'infant que encara conservem dintre i li fa pessigolles amb ganes. És una mena de dansa naïf en què la tècnica de la perspectiva és deixada de banda, com si les pintures de Rousseau haguessin estat filtrades per l'esperit de Woodstock.

L'ànima de Faura va un punt més enllà en la composició perquè accepta els coneixements de la perspectiva i encara hi afegeix escorços relacionals, és a dir, diàlegs que esdevenen flirteig, realitats que es fan mentida i mentides que es fan reals.

La veritat que ens queda és la de dues noves cares per a l'escena de la dansa a Barcelona, que entren pel festival Bacsteix però que segurament les veurem sortir per la porta gran aviat.