• Imprimir

Crítica cinema

'Fast food'

Carlos Losilla

Millenium 1: Els homes que no estimaven les dones

Dir.: Niels Arden Oplev. Int.: Michael Nyqvist, Noomi Rapace, Lena Endre.

Suècia-Dinamarca, 2009.

Basat en el bestseller de l'escriptor Stieg Larsson, heus aquí un thriller tan glaçat com la neu que l'adorna, tan mecànic com la successió d'escenes indiferents que l'estructuren, i tan banal com el seu max mix de tòpics del gènere. Tenim, per començar, el periodista noble i solitari que es veu introduït en un cas fosc i misteriós. Tenim també la noia estranya, en el fons una habilíssima pirata informàtica, que està destinada a treballar amb ell. I tenim una trama que inclou la desaparició d'una adolescent fa 40 anys, una família de magnats amb passat tèrbol i una sèrie de monstruositats que es van revelant a l'espectador a petites dosis, la qual cosa fa que la funció vagi molt més enllà del que seria una durada raonable per a aquest material.

Concebuda com una superproducció escandinava que en el fons es mostra enormement servil cap als models nord-americans del gènere, Els homes... ni tan sols aprofita el seu potencial morbós per construir ambients inquietants o personatges amb una mínima ambigüitat, capaços de donar una mica de relleu a una narració planera i impersonal. Fins i tot les aberracions més repugnants, sigui el cos torturat d'una dona o el d'un pervertit sexual lligat nu en una habitació a mitja llum, semblen filmades amb una impavidesa que ratlla la irresponsabilitat. És comprensible, doncs, que el fet d'utilitzar superficialment cites de caire religiós com a pistes no relacioni tant el film amb Seven, posem per cas, com amb una altra mostra recent del fast food literari i fílmic, Àngels i dimonis, per molt que ara els intermediaris siguin hackers i ordinadors d'última generació: ni la tecnologia pot substituir els atavismes.