• Imprimir
• Enviar

CircLaCrònica

Sarraute bipremiada

Jordi Jané

Amb un número de deu minuts, la pallassa Alba Sarraute va guanyar el premi Golfes del Festival Internacional de Pallasses d'Andorra a l'edició 2007. Enguany s'ha endut el premi oficial (també concedit pel públic) amb l'espectacle Mirant a Yukali (75 minuts que passen volant). La belga Maria Peligro ha obtingut el premi Golfes amb un número en què es casa amb un nino inflable.

Quan Tortell Poltrona i Pepa Plana es van inventar el festival no es podien imaginar que immediatament Viena i Rio de Janeiro seguirien la iniciativa, l'adaptarien a les respectives realitats socioculturals i crearien el seu festival de pallasses. Ara, l'alcalde de Lisboa i la cònsol Rosa Ferrer parlen d'una col·laboració entre el festival d'Andorra la Vella i les jornades sobre pallasses que ha engegat la capital portuguesa. La cosa s'anima.

Enguany, el duo argentí Cancionero Rojo ha presentat l'espectacle homònim. Lila Monti construeix un personatge d'august totalment creïble en la seva polivalència, acompanyada pel també august Darío Levin amb un personatge eficaç però de menys profunditat. Toquen situacions polítiques, socials i religioses. Com que Déu es fa el distret a les seves preguntes, la parella conclou que això no té remei, perquè (com va dir Pere Quart) tot plegat Déu va muntar tot aquest sidral en només sis dies i sense mirar gaire prim.

A les Nits Golfes, les austríaques Sabine und Gerda van esgrimir tensió dramàtica entre els personatges (base imprescindible del joc pallassesc) i una notable personalitat cabaretera. De forta presència escènica, Cris Garbo (habitual de la sala AlmaZen) va fer un contundent esquetx del seu Nosferata. L'holandesa Grada Peskens (ex Friends Roadshow amb Jango Edwards), augusta muda de tall clàssic amb repertori musical, va fer l'entrada La puça.

La nord-americana Ana Zastrow va fer una entrada sobre la competitivitat laboral al seu país, i a les sessions diürnes Kristin Hurst va ensenyar un personatge de titellaire-mim molt interessant. Amb Coketerías, les dues Cokokoco (residents a Barcelona) han fet un espectacle fresc, fluid i dinàmic. Penélope i Aquiles van oferir un distret i simpàtic espectacle de carrer.

Cal bagatge personal, intel·ligència, sensibilitat i anys d'ofici escènic per construir un espectacle a partir d'El somriure al peu de l'escala de Henry Miller. Amb Solo for a clown, la russa Antoixka Moixaeva destil·la l'essència poètica de la novel·leta de Miller i n'ha tret un espectacle rar i estrany. Rar: d'espectacles com aquest no se'n troben. Estrany: darrere les diverses tècniques exhibides (malabarisme, equilibrisme, rola-rola amb sis corrons, trapezi i manipulació d'objectes) hi batega una aura d'aquell misteri que només saben suggerir els genis de l'escena. Amb un gos fidel i una escenografia tan mironiana com kandinskyana, Antoschka remet tothora a la frase inicial amb què Miller arrenca la història: "Res no podia entelar la brillantor de l'extraordinari somriure al rostre trist d'Auguste".

L'espectacle guanyarà amb més funcions i cal agrair a Pepa Plana que ens hagi fet conèixer aquesta petita obra d'art. Com també que omplís el buit que per motius de salut havia deixat Nola Rae. La Giulietta de Pepa Plana ha rodat força d'ençà del 2004 a la Muntaner i ara té un ritme molt més viu. Ella hi està exuberant com a pallassa. Los Excéntricos van tancar el festival amb Rococó Bananas. Molt ajustats als cànons, Marceline, Sylvestre i Zazà van fer xalar el públic que omplia el Teatre Comunal. És una cinquena edició que convida a unes quantes reflexions artístiques i de gènere.

FOTO: MANEL SALA 'ULLS'