• Imprimir

Fonoll treu la traducció d''El bala perduda', un cant a la pau en el més pur estil estrambòtic de l'escriptor

Vonnegut pacifista

Ada Castells

Kurt Vonnegut ha estat traduït ara per Pepa Rosiñol
EDIE VONNEGUT / AP - JORDI GARCIA

Kurt Vonnegut (Indianapolis, 1922 - Nova York, 2007) és un d'aquells autors de culte que ja seria hora que comencés a canviar d'etiqueta per no continuar com a gran desconegut, si més no en aquest país. Diverses editorials han intentat donar-lo a conèixer en català. Angle té en el seu catàleg la genial Salt en el temps i Esmorzar de campions; Columna en va traduir Un home sense pàtria, i tot just fa dos anys Proa recuperava la seva novel·la més coneguda: Escorxador 5. Ara Fonoll, una petita editorial de Juneda, acaba de treure El bala perduda, en traducció de Pepa Rosiñol.

La nova cita amb Vonnegut explica la història d'un home de cinquanta anys marcat per un trauma d'infància. Als dotze va cometre un crim involuntari quan jugava amb les armes del seu pare, un simpatitzant dels nazis. La traductora reconeix que s'ho ha passat molt bé traduint la novel·la i subratlla "l'originalitat de Vonnegut a l'hora d'escriure i la seva valentia per criticar la societat americana i el culte a les armes".

Per Rosiñol, traduir el títol ha estat tot un repte: "En anglès és Deadeye Dick. Vaig mirar com se n'havien sortit en altres llengües: en italià, Il grande tiratore; a l'Argentina, Buena puntería, i a França ho van resoldre, simplement, amb el nom del protagonista: Rudy Waltz. La solució d'El bala perduda m'agrada perquè té un doble significat".

En el més pur estil Vonnegut, l'autor ens desplaça d'un lloc a l'altre sense cap mena de pudor literari i ens fa canviar de registre, amb aquell to transgressor i lliure que gasta. Així, fins i tot hi trobem les receptes dels plats favorits del protagonista o retalls que semblen petites peces de teatre. Tot plegat ho acaba d'arrodonir amb frases lapidàries i, tot i així, iròniques.

Kurt Vonnegut és un autor de referència als Estats Units, on ha estat lectura obligatòria als instituts. També és molt seguit a la Gran Bretanya. "A Cambridge s'anunciaven les seves novetats en tanques publicitàries", recorda Rosiñol. ¿Algun dia arribarà aquí la febre Vonnegut?