• Imprimir

Els parisencs Vivarium Studio i el seu creador, Philippe Quesne, porten al Lliure 'La mélancolie des dragons'

La història interminable

Teresa Bruna

Les cabelleres -éssers, fantasmes?- recreen un dels misteris de l'espectacle
PIERRE GROSBOIS

El cicle Radicals Lliure acaba aquest cap de setmana transformat en un atractiu Radicals Weekend, per on tornen a passar tots els muntatges -a l'excepció de Paso doble- d'aquest minifestival que ens ha aportat creacions teatrals no convencionals molt singulars.

La mélancolie des dragons, de Philippe Quesne i la companyia Vivarium Studio, estrenada l'any passat al Wiener Festwochen i present també a la programació del Festival d'Avinyó, entra, però, directament al Weekend i només per a dues funcions (avui i demà). És una peça molt especial, poètica i roquera, misteriosa i simple, molt visual i realment difícil d'explicar. Parteix d'un viatge per un paisatge nevat d'un grup de heavy melenuts i vestits de manera molt semblant, en un cotxe que té una pana. Una dona els diagnostica que s'han de quedar set dies aturats i ells aprofiten per explicar el seu projecte: construir un parc d'aventures.

Tot es fa més entenedor quan parlem amb Philippe Quesne, fundador de la companyia l'any 2003. "Partim de dues coses: del títol, que és el primer que fem, i de l'última escena de l'espectacle anterior. Així, la peça acaba la precedent, és com un joc de dòmino. Després, als assajos, i a partir de proposicions de tot el grup, invento l'espai escènic i es va construint tot", explica.

Per reforçar aquesta continuïtat -tot i que cada peça té vida pròpia- els actors són sempre els mateixos i actuen sempre amb el mateix nom, el seu de debò. Són set i un gos: "Hermès és molt important. La seva presència dóna el punt imprevisible a la peça. És com un quadre de Bruegel amb animals. S'ho passa bé, li encanta gratar la neu!", diu.

Quesne puntualitza que no hi ha text: "Són lliures de dir el que vulguin, no fem teatre manuscrit, l'escriptura és escènica, fem coreografies de desplaçament. Els actors no són de text, vénen de diverses disciplines". Està molt satisfet: "És un plaer que la manera de comunicar que hem triat funcioni, ens conviden a molts països, hem estat per tot Europa, el Brasil, ara anirem a Finlàndia". No aniran a Avinyó. Ho guarden per a l'any que ve, que estrenaran un nou espectacle. O la continuació de les vivències d'uns personatges i un gos que va començar el 2003 amb La Démangeaison des ailes i ha seguit cada any en un nou context. Segons es vulgui veure!