• Imprimir

Cannes rep amb una ovació la seva gran producció 'Ágora', una pel·lícula sobre les lluites pel poder entre les religions i la ciència a l'Alexandria del segle IV

Amenábar convenç

Alejandro Amenábar acompanyat de l'actiu britànica Rachel Weisz, que interpreta una sàvia egípcia en la seva última pel·lícula, 'Ágora'
LOIC VENANCE / AFP

L'Alexandria d'Alejandro Amenábar no ha decebut. Quatre anys després de l'Oscar per Mar adentro, el director afronta una ambiciosa producció èpica ambientada a les acaballes de l'Imperi Romà, rodada amb un pressupost de 50 milions, el més alt dirigit mai per un cineasta espanyol. La ciutat d'Alexandria, amb els famosos far i biblioteca, escenes de masses, plans aeris i de l'espai... No hi falta res, a Ágora, presentada a la secció oficial fora de competició i rebuda amb aplaudiments a la primera projecció (premsa especialitzada i crítica internacional).

La pel·lícula se centra en les lluites de poder entre la ciència i les antigues creences, enfrontades a un cristianisme en plena ascensió, ja oficialitzat per l'Imperi. "És una pel·lícula contra el fonamentalisme", afirma Amenábar, que es va embarcar en aquest ambiciós projecte per atzar: "Volia fer una pel·lícula sobre el mar, però vaig quedar fascinat per les estrelles i vaig començar a investigar sobre l'astronomia".

Una àmplia documentació li va permetre descobrir el personatge d'Hipàtia, una sàvia i astrònoma egípcia (interpretada per Rachel Weisz) en una època que s'abocava cap a segles de foscor. Bona part dels personatges i fets tenen base real. "Investigant la seva època -continua el director-, em vaig adonar que hi havia moltes coincidències amb el món d'avui. Llavors i ara hi ha un món amb un enorme grau de desenvolupament que està en crisi, i una societat que s'està desintegrant".

El director destaca el moment en què "els cristians, sempre perseguits, es converteixen en perseguidors". Ell es va endinsar en aquest moment de la història "mostrant la biblioteca, el far, l'àgora... com si fos algú amagat allà que és testimoni del que passa".

Ágora s'inspira en els pèplums clàssics (Cleopatra, Espàrtac, La caiguda de l'Imperi Romà) i fa servir més decorats i menys efectes digitals del que és habitual. Amenábar creu que comptar amb producció europea, particularment de Telecinco, "m'ha donat mol-ta llibertat que, amb un estudi de Hollywood, no hauria tingut". Però això no ha evitat que es rodi en anglès, que és "el llatí del segle XXI".

Un gènere en desús

Ágora és un projecte molt agosarat. Aborda un gènere en desús, el pèplum, per fer una pel·lícula amb moments d'èpica, però sense les lluites i escenes bèl·liques que vèiem a Gladiator o Troia. També fuig de la violència explícita dels films actuals de gran pressupost, tot i que té escenes de grans massacres. L'alt cost està ben aprofitat en una cinta de bona factura tècnica que s'interessa més per la filosofia que per les estratègies militars. Una iniciativa molt lloable, però cal preguntar-se si tindrà l'audiència que cal per amortitzar la inversió.