• Imprimir

La pluja no aigualeix la celebració de la 13a edició de la fira, que se celebra a Reus i que va acabar amb eufòria coincidint amb la festa de la Lliga del Barça

Un circ arriscat s'enlaira amb el Trapezi

Teresa Bruna

Un dels actors de la companyia Aticus mostra les seves habilitats acrobàtiques
VAN DER MEULEN

El Trapezi ha tirat endavant cada any tot i les adversitats de la pluja, que arriba puntualment cada mes de maig. Aquest any, la celebració de la Lliga la nit de dissabte tampoc va aigualir la festa. La Palma, el cabaret de la nit, estava ple a vessar.

Empar Font, regidora de Cultura de Reus, i Adam Manyé, representant de la Generalitat, han coincidit a l'hora d'assegurar que "la màquina està ben engreixada i ha funcionat". S'han venut totes les entrades dels espais tancats (teatres i veles) i -malauradament, malgrat tot- molts s'han quedat sense veure els espectacles de tanta gent que hi havia.

Pel que fa a l'assistència de programadors, n'hi ha hagut 51 de confirmats i se n'han detectat bastants que no s'han identificat a les oficines del Trapezi. "Hi ha hagut volum de negoci per part de les companyies, que han fet intercanvis de gira", puntualitza Jordi Aspa, director artístic juntament amb Bet Miralta. També fan saber la seva satisfacció davant del risc que significa obrir un espai nou i allunyat com el Mas Iglesias, necessari per a la descongestió: "Ha anat molt bé i ens han felicitat per l'acostament als barris que suposa". Aspa també celebra que alguns se li hagin acostat a opinar: "Vol dir que la gent comença a tenir criteri de circ, això és molt bo. La va rietat de gustos provoca diàleg".

Trapezi 10, gravetat 0

Les més de 50 companyies que han omplert aquests dies els carrers de Reus han desafiat, en un moment o altre, la força de la gravetat amb els seus cossos o la destresa. I han guanyat per golejada, amb poesia, tècnica i qualitat. La màxima. Us en fem cinc cèntims.

El circ és un paradís d'emocions difícil d'explicar. Els francesos Cirque Aïtal les desperten totes. L'espectacle La Piste là ha fet aixecar el públic de les grades per aplaudir. I és que combinen a la perfecció números elaborats i plens d'energia amb un sentit de l'humor treballat, que s'escola des dels músics a la roba dels artistes.

Quatre personatges, tres nois i una noia -amb aspecte de nina de capsa de música però que es doblega com un paper- fan un pas endavant en tot, i acaben en uns frenètics girs de pista. Ni un error.

No queden tampoc enrere els Akoreacro, amb Pffff. Espectacularitat amb estil i impacte visual. Hi havia gent emparrada a les parets, no hi cabia ni una agulla.

També eren al carrer D'irque & Fien (Bèlgica), on l'artista D'irque no s'ho pot fer sol i Fien no deixa el piano. La solució és el públic. En aquesta interacció es basa la peça Oh suivant!, una delícia feta d'equilibris amb una taula, una cadira i algun partenaire que no aixeca un pam de terra. Frescor, risc, mim i molta comicitat són les característiques d'aquest duet contra el qual la gravetat no hi té res a fer.

Ni tampoc amb l'elegant Lonely Circus (França), on l'equilibrista no es limita a caminar per la corda: està sobre una estructura de balança que requereix la màxima precisió en moviment.

Dirk, el meu robot

Els Firaires ocupen la plaça Prim. Són poquets i tenen molta cua. Mentre valoro on em poso se'm planta al davant un personatge misteriós, un rodamón barbut i pe-lut i amb el seu carret ple de bosses. Em mira profundament i em costa aguantar-li la mirada. El retrato amb el mòbil, té alguna cosa que m'atrau irresistiblement. L'envolten un munt de nens que li diuen coses, li peguen... Ell se'ls mira. Li vull donar la mà per ajudar-lo a fugir però la proximitat el delata: les mans són de cartró pedra. Miro dins la jaqueta i només hi ha ferros. Algú explica que un dia el van detenir en un súper, a Alemanya, i la policia es va enfadar en saber que havien "ficat la pota". Penso que inspiraria un llibre sencer al Zafón. Acabem sospitant d'un home ros que mou la mà dins d'una motxilla. I m'assabento que el meu he-roi es diu Dirk i és fill de l'inventor Fred Abels d'Electric Circus, Holanda. Meravellós!

També hi ha hagut circ al teatre amb On the edge, de Crida Company (França-Catalunya), que sembla fet per al bonic Teatre Fortuny. És una fusió de circ, dansa, cançons estranyes i silencis, tot al servei del moviment. El no menys bonic Teatre Bartrina ha acollit la Cie. Hors Pistes amb la proposta Coma Idyllique, amb les explicacions en un català perfecte -i accent francès- que agraïm.

I molt més. Han estat 138 representacions de 51 espectacles en 22 espais. No hem pogut veu-re'ls tots, però l'any que ve hi tornarem. Diuen que el Trapezi crea addicció. I jo ja tinc un nòvio robot al mòbil.