• Imprimir

Algunes de les companyies presenten els seus espectacles en un espai més intimista i de més gran impacte visual

Vetllada al Mas Iglesias

T.B.

Amb la voluntat de descongestionar el centre, el Trapezi ha traslladat per primera vegada part dels espectacles al Mas Iglesias, una finca modernista familiaritzada ja amb el circ per les seves dimensions -el Cric s'hi ha aturat algunes vegades- i avui, espai per a cultura. Al Centre de Imatge de Reus hi ha instal·lada aquests dies l'exposició fotogràfica Reus i el circ, que prova que la ciutat estimava aquestes arts abans de la feliç arribada del festival.

El Mas Iglesias té vida pròpia. Un bus especial hi ha anat acostant cada dia el públic des del centre i hi han pogut passar la tarda amb tres espectacles seguits, amenitzats per la banda Forani Teatre (música i clown). Curiosament en contrast amb les dimensions de l'espai, tots tres espectacles respiren intimisme i una gran bellesa visual.

Els francesos Makadam Kanibal (Elodie Meissonnier i Jean A. Ducq) expliquen, al seu Gavalo Kanibal, la història d'un faquir molt pobret i la seva partenaire. Només tenen una caravaneta petitona i una bicicleta antiga que l'ha d'arrossegar.

El faquir més innovador

Els artistes -el noi porta la paraula Fakir tatuada a la panxa-, bruts i amb poca sort en els intents, s'empassen fulles d'afaitar, es claven grapes, es calen foc i fan anar per la corda fluixa un ninotet antic amb roda. Una corda, a més, sostinguda entre el forat del nas i la boca dels artistes! Els Makadam extreuen tota la tendresa del públic en aquesta poètica posada al dia del faquir.

Per la seva banda, Kampingplatz és la proposta que la companyia catalana Deados ha fet en coproducció amb el CAER. Andrés Melero i Ricardo Gallardo surten d'una petita tendeta i fan, amb humor i habilitats de circ, tot el que passa en un càmping: estenen roba, porten un test per a la planta, fan pipí i es despullen -literalment-, en una successió d'escenes surrealistes i formes visuals visiblement acurades.

A la petita vela del Mas Iglesias veiem Un cirque plus juste, "coses en extinció que ja no veureu mai més", segons el seu creador, el finlandès Jani Nuutinen. En un espai il·luminat amb la claror de les espelmes, l'artista utilitza velles ferralles i ombres per a la seva peculiar màgia, amb una estètica i vestuari molt cuidats, i música nostàlgica. Una delicatessen que esperem veure més, malgrat la descripció que ens n'ha fet l'autor.

L'espai Mas Iglesias s'ha anat omplint a mesura que avançava el festival. De divendres a diumenge ha augmentat considerablement el públic, que ja no només és del barri.