• Imprimir

Audiard, primer candidat a la Palma d'Or

Ang Lee trasllada Woodstock a Cannes

Bernat Salvà

El director taiwanès Ang Lee va atreure ahir l'interès de la premsa gràfica
LOIC VENANCE / AFP

De festival a festival: el llegendari Woodstock, que a l'agost celebra el 40è aniversari, va acaparar el protagonisme d'ahir del no menys mític Cannes. Ang Lee hi va presentar Taking Woodstock, un film entretingut i sense excessives pretensions que no arriba al nivell d'altres pel·lícules del cineasta taiwanès. Ahir va tenir la mala sort de compartir jornada amb el primer candidat clar a la Palma d'Or, l'excel·lent thriller francès dirigit per Jacques Audiard Un prophète.

Doble guanyador tant a Venècia com a Berlín, Ang Lee només havia competit a Cannes amb La tempesta de gel (1997), cinta ambientada a primers dels 70 sobre el desencís de la generació dels 60. Com si fes un viatge enrere, ara ha retratat la utopia i la innocència de la mateixa generació amb Taking Woodstock. "Tenia moltes ganes de fer aquesta pel·lícula -explica Ang Lee-. Woodstock té un valor simbòlic, representa la innocència d'una generació que es rebel·la contra el sistema i proposa una nova manera de viure i relacionar-se amb el món".

La pel·lícula adapta un llibre autobiogràfic d'Elliot Tiber, fill dels propietaris d'un atrotinat motel que es va convertir per atzar en el centre neuràlgic del festival hippy. Hi van assistir mig milió de persones, però, com apunta el productor i guionista James Schamus, "el centre d'aquest univers no és l'escenari, són el protagonista del film, cada un dels assistents, i també els que no hi van ser, perquè Woodstock es va crear a partir dels nostres somnis".

Taking Woodstock esprem molt bé les possibilitats còmiques que ofereix un pacífic i decadent poble envaït per centenars de milers de hippies. Però perd gas a la segona meitat, més centrada en la relació del protagonista (Demetri Martin) amb els seus pares.

Universitat penitenciària

Un prophète, en canvi, és capaç de captar l'atenció del públic durant dues hores i mitja amb una història que sembla una barreja de Gomorra i els films de mafiosos de Coppola i Scorsese. Jacques Audiard construeix la història a partir d'una combinació perfecta de dos subgèneres, el drama carcerari i el cinema de gàngsters. El protagonista (el debutant Tahar Rahim, tot un descobriment) és un jove d'origen àrab, analfabet i sense família, que arriba a la presó i és reclutat a la força per la màfia corsa que controla el centre. Allà mira d'aprendre tot el que pot, i es revela com un noi llest i amb una mica de sort. Quan comença a gaudir de permisos penitenciaris, les seves possibilitats es multipliquen.