• Imprimir

CircLaCrònica

Escalfant la nit

Teresa Bruna

Aquesta gran finestra d'il·lusions que és la fira Trapezi té una característica que no ens hauria de sorprendre, però el món va com va: és rigorosament puntual. Un respecte per a públic i professionals que cal aplaudir. Per tant, dijous a les 10 en punt de la nit va començar el Concert en clau de risc, una exquisidesa que va fusionar a la perfecció la personalíssima música de Pascal Comelade i la Bel Canto Orquestra amb diferents artistes de circ. Des d'ara se'ns farà difícil imaginar-los separats.

El gran escenari, amb llit elàstic inclòs, ocupava la meitat de la plaça Mercadal. Calia deixar lloc als artistes, un mosaic de delicatessen amb facultat per ser portaveus de l'ànima del circ: el duet Daromai, amb l'humor portat al mà a mà; el Sr. Stets, "domador d'objectes", que va fer un tast de l'espectacle que presenta al Bravium i va domar una corda!, i tan aviat s'hi embolicava com la mantenia rígida. Darrere meu, algú ho compara amb una escena d'Els deu manaments, quan el bastó de Moisès es torna serp! El van seguir Els Botrio, que arrenquen amb malabars amb bitlles, però així que avança el número, les bitlles són els artistes, que fan salts espectaculars des del llit elàstic.

Mentrestant, la Bel Canto Orchestra va fent amb els seus curiosos instruments: bufar una canyeta de plàstic i aconseguir sons diferents a mesura que la van tallant amb unes tisores, o la simfonia de trompetes de joguina... La música de Comelade és un miracle que, escoltada a Reus, se'ns descobreix com a circ pur.

Acaben de posar color Hugo Noël, equilibris amb la seva roda Cyr, i Anicet Leone, un pallasso amb nas vermell que dibuixa uns ben trobats volums amb el seu cos a la perxa xinesa. Un combinat de luxe dirigit per Manel Trias, el primer dels quatre espectacles produïts pel Centre d'Arts Escèniques de Reus, que, amb el seu canvi d'orientació cap al circ, s'ha implicat de ple amb el Trapezi.

Com que no es pot anar a dormir després d'aquesta meravella, ens dirigim a La Palma, uns preciosos jardins de poble, on cada nit hi ha cabaret. "La frontera entre el cabaret i el circ és feble, però hi és en concepte", ens diu Jordi Aspa, director artístic del Trapezi. "Al cabaret hi ha possibilitat de prendre una copa, és més proper i participatiu... I he de dir que molts artistes de circ han passat al cabaret perquè té més glamur i està més relacionat amb la burgesia, cosa que fa que estigui més ben pagat, mentre que el circ és més popular, més dur". L'Aspa dedica l'espectacle als Artristras, que passen un mal moment.

Glòria Font, que s'ocupa de la presentació, hi aporta glamur domèstic amb un vestit fet de coladors de cuina. L'Orquestra Pitiminí, amb el mestre Jorge Serraute, hi posa el ritme; els Wants fan una divertida animació protagonitzada per un cec que fa equilibris. I hi van passant els Akoreacro (equilibris), Los Zindare (acròbates còmics), Sergi Parés i la seva corda i una sorprenent Isa Duval, una nina grassoneta que fa trapezi amb l'agilitat d'una ploma. Acaba el xou i ens deixem seduir per l'oloreta d'unes creps. Hi ha un munt de jovent fent cua. El circ és prop dels joves.

VAN DER MEULEN