• Imprimir

El director porta a Cannes una pel·lícula protagonitzada per Vincent Gallo i Maribel Verdú que s'inspira en la seva família

Coppola es confessa a 'Tetro'

Bernat Salvà

L'actriu Kierston Wareing (esquerra) i la directora Andrea Arnold, autora de 'Fish tank'
AFP

Anys després d'escriure algunes de les pàgines més brillants de la història del cinema, Francis Ford Coppola va estar deu anys sense dirigir. Fa dos anys va tornar a la direcció amb Youth without youth, pendent d'estrena encara a casa nostra, i ahir va presentar al Festival de Cannes Tetro, una producció petita, rodada a Buenos Aires i Alacant, amb un fil argumental que té moltes coincidències amb la història de la seva família.

La seva carrera professional també té alguns punts en comú amb Orson Welles, pel seu caràcter de geni errant, barallat amb Hollywood després de deixar una profunda empremta amb unes quantes obres mestres. La seva resposta a la comparació és contundent: "He vingut a Cannes i me'n vaig d'aquí en avió particular. La diferència amb Orson Welles és que jo sóc ric, i tots els diners que guanyo van directament a la producció de les meves pel·lícules. Els diners propicien la independència, i no a l'inrevés".

Amb aquestes paraules va tancar una cordial trobada que va mantenir amb la premsa de l'Estat espanyol, propiciada per la participació a Tetro com a coproductor de Tornasol Films (res és de franc, a Cannes, excepte els cafès al Palais des Festivals). Ningú diria que aquest home ha dirigit obres mestres com El padrí I i II i Appocalypse now, o que s'ha endut dues Palmes d'Or de Cannes. Ni rastre del caràcter megalomaníac i egocèntric que se li ha atribuït. Maribel Verdú, present també a la presentació, jurava després en privat que va ser així tot el rodatge: cordial, atent, afable, xerraire, buscant sempre la comoditat absoluta per als actors i tot l'equip.

Amb aquesta actitud, doncs, va anar desgranant temes relacionats amb la nova pel·lícula i amb el cinema en general. "Tenir diners per fer pel·lícules -va dir- significa que no ets el criat dels gustos del productor. Si aquesta pel·lícula l'hagués fet a Hollywood, no hauria estat ni en blanc i negre ni en cap llengua que no sigui l'anglès [la meitat és en castellà]. Controlar el finançament de les meves pel·lícules em dóna llibertat".

L'argument

Francis Ford Coppola explica la història d'un home (Vincent Gallo) que viu a Buenos Aires amb la seva parella, interpretada per Maribel Verdú. L'arribada del seu germà petit (el jove actor Alden Ehrenreich) destapa la tempestuosa història de la seva família, presidida per un pare que és un famós director d'orquestra. Coppola no nega les coincidències amb la nissaga dels Coppola: "Som una família molt especial, perquè a cada generació hi ha hagut creadors i artistes. Però, a diferència de la pel·lícula, jo mai vaig estar confrontat amb el meu pare. La meva família real no és tan terrible com la de Tetro. La història està basat en fets reals i, tot i que no explico tota la realitat de la història, el que he explicat és veritat".

Verdú fa un paper important. "La vaig veure a Y tu mamá también i em va encantar -explica Coppola-. Quan va anar a la cerimònia dels Oscars per El laberint del faune, li vaig parlar de Tetro. Ella em podia aportar un veritable cor a la història, després dels canvis que vaig fer al guió". Uns canvis motivats per la negativa a participar-hi de Matt Dillon, per problemes d'agenda, i de Javier Bardem: "Primer em va dir que sí, però després es va fer enrere. Acabava de guanyar l'Oscar i es volia prendre les coses amb calma, no volia treballar per treballar".

"Cinema intimista"

"[Amb aquesta pel·lícula he tornat] al cinema intimista i personal que m'agrada, com m'agrada també veure quelcom que no he vist abans". "Ni he buscat ni busco l'aprovació de la crítica -afegeix-. Tinc prou edat per no buscar l'aprovació dels que regeixen els gustos culturals". Pel que fa al fet que la seva nova pel·lícula només participi a la tercera secció de Cannes, en comptes de l'oficial, comenta: "En aquest festival vull ser un cineasta més. Hi ha pel·lícules molt interessants".

Francis Ford Coppola va tenir temps per parlar dels seus primers passos al món de l'espectacle. "Quan era jove, volia ser dramaturg i vaig estudiar teatre. Però veure Octubre [la versió de la novel·la Deu dies que trasbalsaren el món, dels russos Aleksandrov i Eisenstein] em va canviar la vida: vaig decidir que volia fer cinema". Va arribar a Hollywood amb la idea d'escriure guions. "Però em van oferir dirigir El padrí, després que Elia Kazan i Costa-Gavras s'hi van negar. Ho van fer perquè els resultava barat. I aquest encàrrec em va canviar la vida".