• Imprimir

El Trapezi arrenca al Baix Camp amb problemes meteorològics i bon nivell en les companyies franceses

Acròbates sota la pluja de Reus

Teresa Bruna

La companyia Los Zindare va portar a la plaça del Castell de Reus l'espectacle 'La vuelta'
TJERK VAN DER MEULEN

Van ser quatre gotes mal comptades, però quan hi ha aparells elèctrics o materials que poden relliscar, cal aturar l'espectacle. La vuelta, dels francesos Los Zindare, era el muntatge escollit per iniciar el Trapezi ahir dijous, deixant de banda l'espectacle inaugural que va tenir lloc dimecres a la nit, com a única peça del dia per afalagar la gent de Reus. El veurem d'aquí a una estona (dijous nit) si la climatologia fa bondat i us l'explicarem dissabte perquè, això sí, a les rotatives no les atura la pluja.

Tornant als Zindare, hem pogut veure, però, on anava la història inacabada: una petita troupe de tres germans, tronadeta, no té recursos per fer-se muntar les estructures i s'ho han de fer ells mateixos. Treballen davant del públic fent àgils acrobàcies en clau de clown per arribar a instal·lar uns ferros que els faran de trapezi, i s'equivoquen tantes vegades com manen els cànons del gag. La plaça estava plena de gom a gom de gent de totes les edats, però els riures dels menuts destacaven amb força quan un d'ells, fent equilibris, es va quedar en calçotets. Sabien el que es feien perquè, tot tocant el riure segur, van saber transmetre la dificultat que comporta un muntatge de circ, lamentablement, sempre precari. A punt de començar la segona part, ja amb els ferros muntats, que s'intuïa amb acrobàcies més complicades, la pluja va dispersar el públic.

Faltava mitja hora perquè comencés Les urbanologues associés, dels també francesos Lézards Bleus. Busquem refugi als bars de la zona perquè no sembla una pluja ferotge. Efectivament, a les 19 h no plou i comença una curiosa cercavila a la preciosa plaça de les Peixateries Velles. Els Lézards -que vol dir llangardaixos- estan especialitzats a enfilar-se per les parets sense tocar el terra.

Sense tocar el terra

Abans de l'espectacle busquen una localització, que passa per trobar un element arquitectònic especial. L'esmentada plaça el té i allà comença la feina dels urbanòlegs: un d'ells està emparrat a la paret, investigant la consistència del monument, olorant-lo, mesurant-lo, netejant-lo i escoltant-lo. Des de baix, l'altre explora el llenguatge sonor de tot el que troba: des de canonades a papereres, tot guiant l'home llangardaix. El repte és fer un recorregut itinerant, seguit del públic, sense tocar el terra. Passa de balcó a balcó, saludant els propietaris de la casa (avisats?) fent diferents acrobàcies ben enginyoses per a les quals s'ajuda de tot el que troba: un foradet a la paret, la vela...

Tot anava bé fins que la pluja va decidir tornar-nos a dutxar. El llangardaix va haver de tocar de peus a terra abans que poguéssim saber com se les enginyava per acabar, sense baixar. O sí?