• Imprimir

CircLaCrònica

Assaig general

Teresa Bruna

Avui engega la primera jornada del Trapezi, la Fira de Circ de Reus. Hi serem per anar-vos-ho explicant. Però, casualment, el TNC ens va oferir l'oportunitat d'assistir a un assaig general de La troupe, circ a tot ritme, l'última proposta d'El Nacional Petit de la temporada, que s'estrena dissabte a les 18 h. Com que es tracta d'un combinat de diverses companyies, coordinat pel reconegut Boni, el millor que podia fer és anar-hi i compartir el concepte assaig general abans d'entrar en la immersió que m'ofereix la capital del Baix Camp.

I efectivament l'he encertat, perquè l'espectacle és com una finestra a la vida nòmada d'aquests artistes, construït amb tots els ingredients per engrescar el públic. Boni, després de trencar-se la closca amb les agendes, ha aconseguit reunir quatre grups "amics de tota la vida de diferents tècniques a qui ens venia de gust estar junts" i muntar aquesta proposta, única, que reuneix la poètica d'un circ antic i la singularitat del contemporani. Per arribar-hi, Boni es repenja en el fil conductor d'una troupe d'avui, que actua amb el que el seu rebesavi va crear, com a herència per a les futures generacions.

Els joves artistes -tots catalans, per cert- interrompen el discurs del Boni i el rebesavi a cada actuació. Ells són una altra cosa! El primer número de Biel Roselló (companyia Solfasirc) ja em va fer lamentar haver nascut tan aviat. Quan em portaven al circ, de petita, a veure lleons, homenots amb bíceps i acròbates, només em feien patir. En Biel fa riure alhora que sorprèn: es vesteix de dalt a baix fent equilibris i pallassades per la corda fluixa. El segueixen els TwoPlay, pallassos virtuosos dels equilibris, que s'enfronten al risc fent veure que són maldestres. I què podem dir dels Mortimers, la banda que acompanya Pau Riba. No fan el repicó del salt mortal sinó rockabilly festiu. Els Mortimers són també pallassos i exhibeixen aquest potencial en diverses peces. N'hi ha una que sona com unes castanyoles, tot i que els únics instruments són cleques que es fan amb les mans i diferents parts del cos. També hi ha la Lola (companyia Lorrojo), que fa trapezi de balanç i teles. Només he vist les teles perquè plovia i el trapezi encara era al jardí. Per cert, preneu-ne nota: "L'any passat ens va ploure al maig i vam haver de suspendre una actuació. Aquest any tenim un escenari al jardí i un altre, a 20 metres, a la Sala Tallers per si plou. I donem una gorra de visera per protegir del sol". Paraula de Belbel!

Tot és a punt, doncs, per anar a disfrutar d'aquest viatge, amb el simpàtic cotxe tronat que hi ha a l'escenari. Només hi podeu pujar amb la imaginació, però hi pujareu. Jo encara hi sóc. I camí de Reus!

DIEGO IBARRA