• Imprimir

'Séraphine', biografia d'una desconeguda artista d'entreguerres, arriba a la cartellera després del seu èxit a França, on va guanyar contra pronòstic el Cèsar al millor film

La pintora ignorada

Àlex Vicente

L'actriu belga Yolande Moreau, descoberta per Agnès Varda, es fica dins la pell de Séraphine de Senlis
GOLEM

Séraphine de Senlis va ser una pintora naïf ignorada per la seva època i després oblidada per la història de l'art durant les dècades posteriors. Pastora i serventa, mai no va poder viure de la seva passió, a la qual se sentia lligada per un vincle gairebé místic. Passava les nits pintant quadres de motius florals tancada en una minúscula chambre de bonne mentre el seu entorn ridiculitzava la seva vocació artística, impròpia d'una dona pobra i sense educació a la França petitburgesa d'entresegles

La trobada accidental amb el col·leccionista Wilhelm Uhde -l'alemany que va adquirir els primers quadres de Picasso i que més tard descobriria el més conegut dels pintors naïf, Henri Rousseau- semblava destinada a canviar el rumb de la seva existència. Però l'època li va tornar a jugar una mala passada: les conseqüències de la crisi de 1929 van anul·lar els plans d'Uhde, que pretenia dedicar-li una gran exposició a París. Séraphine moriria al 1942, sola i internada en un centre psiquiàtric.

Des d'aleshores, la història de la pintora es va mantenir a l'oblit, enmig d'una indiferència general. L'estrena de la biografia cinematogràfica que avui arriba a la cartellera catalana ha aconseguit invertir la tendència en qüestió de mesos. L'èxit inesperat de la pel·lícula a França, on ja l'han vista prop d'un milió d'espectadors, ha vingut acompanyat d'un considerable reconeixement de l'obra de Séraphine. El Museu Maillol de la capital francesa va exposar fins fa poques setmanes la primera retrospectiva de la pintora arran de l'èxit de la pel·lícula, la primera en els últims seixanta anys.

"La bona resposta que ha obtingut la pel·lícula m'ha tornat a donar fe en moltes coses", explica el director Martin Provost, fins ara responsable d'un parell de comèdies irrellevants, com Tortilla y cinema (1997), protagonitzada per Carmen Maura. "Demostra que el tema principal de Séraphine -la soledat de l'artista, provocada pel compromís que ha assumit amb la creació- ha tingut eco entre els espectadors i la professió". Provost ha apostat per una "posada en escena gairebé invisible" a través de temps llargs i plans generals, dominada per la delicada interpretació de Yolande Moreau, extraordinària actriu belga descoberta per Agnès Varda a inicis dels 80 i revelada com la portera d'Amélie unes dècades més tard.

El film va aconseguir set Cèsars a l'última entrega dels premis, on va batre contra tot pronòstic les grans favorites de la nit, com La classe i Mesrine. Guardons inesperats que tornen a demostrar la voluntat de l'Acadèmia francesa de recompensar un cinema petit i honest, íntegre i naturalista, arriscat i alhora accessible per al gran públic. "No negaré que estic molt orgullós dels premis, tot i que el més important és que Séraphine hagi tornat entre nosaltres, i espero que sigui per quedar-s'hi", conclou el director.