• Imprimir

Entrevista: Win Vandekeybus El coreògraf flamenc porta al Mercat de les Flors 'NieuwZwart', estrena mundial

"Els coreògrafs som com els trobadors"

Andreu Gomila

Vandekeybus estrena al Mercat de les Flors un espectacle abstracte centrat en el canvi i l'evolució
JORDI PIZARRO

Per a molts, el coreògraf flamenc Wim Vandekeybus és sinònim de dansa contemporània. És un dels creadors més interessants d'Europa i ha escollit el Mercat de les Flors per estrenar demà el seu últim espectacle, nieuwZwart, que compta, entre d'altres coses, amb la col·laboració del grup dEUS, que serà amb els ballarins damunt l'escenari. És una oportunitat única.

Per a una persona com vostè, que treballa amb la fotografia i el cinema, què significa la dansa?

Com no m'he educat en la dansa, entenc que és un idioma. És un mèdium. I un mèdium serveix per parlar o per portar alguna cosa. El diccionari està ple de paraules i soles no tenen cap significat. Depèn de com les utilitzes comença el procés comunicatiu. És com el trobador que anava de poble en poble per cantar un missatge. I els coreògrafs som això, trobadors. Igual que la música, que a la d'Edat Mitjana era pur ritual, que servia per explicar alegria o tristesa. El moviment és una cosa que porta expressió, però totes les expressions porten coses que no coneixem.

Què vol dir NieuwZwart?

Vol dir negre nou. Vol dir inventar un color que és el negre. Jo treballo molt amb l'inconscient, amb la intuïció. Això era el principi de tot. I encara hi sóc, ja que he incorporat gent nova a la companyia. Volia no repetir-me i m'ha agradat treballar amb ballarins molt joves.

I vostè no balla, a més.

No, perquè acabo de fer un Èdip a l'òpera de Göteborg amb 24 persones damunt l'escenari. Tinc un fill de tres mesos que ha nascut durant la creació de NieuwZwart. I estic ocupat també amb un llargmetratge que voldria rodar el 2011 al Brasil. A més, que la companyia sigui nova implica que calen altres coses. Volia ser a l'escena, ballar, però calia que algú es mirés l'espectacle des de fora.

¿Aquest treball seu, de precisió, és compatible amb l'inconscient?

Hi ha parts de música en viu durant l'espectacle. També hi ha un text, que no s'ha d'entendre tot. El volen subtitular i jo hi estic en contra [riu]. Tinc un actor australià que l'interpreta. El text és com la música, com un clip, que ha escrit Peter Verhelst, que és algú que sempre busca alguna cosa nova. El text és com un slam. Volia crear una història que parla del renaixement, de com et poses dret, de com et trobes alguna cosa i no saps ben bé què fer, com reproduir-te. I començar sempre de nou. A mi m'agrada molt la gent que pot ballar a través d'impulsos, no sols a través d'una coreografia. Per això ha estat difícil muntar aquest espectacle.

Treballa molt amb textos vius. Quina importància té la literatura en els seus espectacles?

Depèn. A Èdip, per exemple, vaig comptar amb l'ajuda d'un escriptor flamenc que va refer de cap a peus el text de Sòfocles. Tenia l'estructura de la història, de la mitologia, allà. Però aquí, com que es tracta d'una creació meva, volia inventar un nou artefacte. Però no pretenia enviar una lliçó, un missatge sobre el món, sobre com de malament va el món. Pugem damunt un escenari per oferir un univers nou. No obro al matí el diari perquè m'inspiri un nou espectacle. Busco més l'abstracció, anar a un univers més tribal, ritual.

El leitmotiv de l'espectacle és el canvi, l'evolució. ¿Creu que tenim assumit que tot canvi implica destrucció?

Vull qüestionar l'evolució de l'home. Quan naixem hi ha una gran explosió. I busco aquesta energia. En aquest espectacle no tenia ganes de mostrar coses que l'espectador pogués situar fàcilment, que sabés si algú estava trist o alegre. Això no m'interessa del personatge, però sí l'acció. És un espectacle molt abstracte... He fet 26 espectacles i crec que ara puc permetre'm això.

Quin paper juga la música en tot això?

Són tres músics i comencen sense tocar. Són els ballarins els que toquen. Es colpegen el cos; el ritme és dins seu. He buscat una cosa molt simple, tant en l'escenografia com en la música... Mauro Pawloswki [líder de dEUS] és un rocker, molt obsessionat. Parla molt poc, però al final hem aconseguit crear una partitura. I no és només rock'n'roll.

Vostè estrena coincidint amb el Paso doble de Barceló-Nadj al Lliure. Sembla com si a Barcelona passessin coses.

Josef [Nadj] i jo som vells. Som clàssics. Però hi ha joves que estan fent grans coses. El que ens toca ara a nosaltres és impulsar-los, coproduir-los. Han de matar el pare. No per dir que són millors, sinó que són diferents, i fan coses pròpies del seu temps... A Barcelona el públic és curiós, intel·ligent. Això m'agrada, A Madrid no hi anem mai. Fa almenys deu anys que no hi anem.