• Imprimir

Crítica circ

Els perills del repertori

Jordi Jané

Traces

De Les 7 doigts de la main.

Teatre Tívoli, 29 d'abril.

Fundada a Mont-real el 2002 per set creadors experimentats en circs com Soleil, Éloize i Knie, la companyia Les 7 doigts de la main aposta per la renovació circense. Traces (2005) va arribar a Barcelona el juny passat (Festival Grec) amb molt bon ressò de públic i crítica, tal com els ha passat a París, Nova York, Toronto, Edimburg i altres ciutats. Els artistes són joves i treballen un llenguatge escènic contemporani que, segons com i quan, pot remetre tant a Roger Bernat com a James Thiérrée, però també a Busby Berkeley i, esclar, a estètiques circenses franceses i quebequeses.

Dels cinc intèrprets de l'any passat només queda Raphael Cruz, els altres quatre són substitucions. I, de la mateixa manera que l'eficàcia d'un equip de futbol no depèn tant del nom del club com de la qualitat individual i la química d'una plantilla concreta, l'impacte i la densitat d'un mateix espectacle pot variar segons els artistes que surten a escena. És un dels perills de les peces en repertori: Traces continua sent un bon espectacle de circ contemporani, però fins i tot descodificant l'efecte sorpresa del primer visionat al Mercat, cal dir que ara la contundència ha baixat. Ho evidencien números com la perxa xinesa, els monopatins, la dansa-bàsquet i els cèrcols xinesos, en què es percep menys solvència acrobàtica de l'equip. N'és una gran excepció l'enèrgic i impressionant número de roda Cyr d'Antoine Carabinier-Lepine, un acròbata comunicatiu i en plena forma que arriba a fer girar vertiginosament l'aparell en vertical i el domina sense mans i travant-lo només amb peus i cap. Una molt eficaç banda sonora i unes coreografies ben concebudes i interpretades serveixen a la perfecció els objectius de l'espectacle. El públic de l'estrena va acabar aplaudint dempeus.