• Imprimir

Nao Albet i Marcel Borràs són autors, actors i directors a 'Guns, childs and videogames', dels Radicals Lliure

"No ens frena cap tabú"

Teresa Bruna

Marcel Borràs i Nao Albet tenen tota la vida per aprendre a ser encara millors. Un luxe d'adolescents
JORDI GARCIA

Nao Albet i Marcel Borràs, actors des de petits, han escollit anar més enllà: han escrit i dirigit i interpreten Guns, childs and videogames, i també són responsables del so. Els acompanyen Javier Beltran i Samuel Rubín (actors) i l'escenografia és de Max Glaenzel i Estel Cristià (Max 2009 d'escenografia). Seran a l'Espai Lliure, dins del cicle Radicals Lliure, els dies 3, 13, 16 i 24 de maig.

Ens reben amb Samuel Rubín, un nen que va anar al càsting i els va "fer gràcia". Té 13 anys: "És el millor actor europeu, es mereix tots els títols que tindrà, és el prota absolut i vol sortir a la foto", bromeja Albet.

L'espectacle és una successió d'accions, monòlegs i improvisacions al voltant dels videojocs, les armes i els nens. La idea va partir d'Àlex Rigola: "Ens va demanar de fer una guerra entre plataformes, com Nintendo Wii contra PlayStation 3... Li va el rotllo de marques. Però nosaltres no sabíem escriure res sobre això. En canvi sí que podíem treure alguna cosa de la violència dels videojocs: sempre hi ha armes, des del 007 del James Bond al Gran theft auto. I com que volíem un nen a l'escenari, ens van sortir els tres temes: videojocs, armes i nens", expliquen.

El Marcel i el Nao es van descobrir l'un a l'altre a Tot és perfecte, d'Ignasi Duarte i Roger Bernat. "Vam començar a crear junts. De vegades tenim discussions guapes, sempre de bon rotllo. Portem dos anys currant i quan no ens entenem, ens convencem". Fa dos anys van presentar al mateix cicle Teenager experience, que anirà a Hamburg d'aquí a dos mesos. Tots dos muntatges obren les finestres del seu món gens gratuïtament: "Bé. Diem moltes coses des del punt de no voler dir res, que cadascú pensi el que vulgui. L'espectador adult pot sortir fent grans reflexions de com pensen els joves, però no serà just, perquè només som dos joves. Parlem obertament, no ens frena cap tabú i convidem el públic a passar-s'ho bé amb una cosa que ens mola a sac. Alguns diran «Que bèstia», i altres, «Que interessant»".

En Samuel fa molts papers: de policia, de nen maltractat, de fill de mafiós que intenta fer com el seu pare, de Batman... Fins i tot li agafa un atac d'histèria: "Ells m'han explicat que aquestes escenes no s'han de pensar. Es fan i ja està".

Tots volen continuar pel camí del showbusiness. Ja són professionals!: "T'hem de deixar, perdona. És que tenim un assaig tècnic".