• Imprimir

El Taller de Músics celebra el 30 aniversari aconseguint l'equiparació amb l'Esmuc i el Conservatori del Liceu i reivindicant el seu paper com a motor de la creació al país

Tres dècades de xivarri

Andreu Gomila

Lluís Cabrera assegut enmig d'una 'master class' del saxofonista Scott Robinson amb la Jove Big Band Orquestra del Taller de Músics
MARTA PÉREZ

Lluís Cabrera, director i fundador del Taller de Músics, gairebé pot anomenar un per un els músics que van formar part de la primera big band de la institució. Hi eren, per exemple, el pianista Albert Bover, els bateries David Xirgu i Marc Miralta, els saxofonistes Xavier Maristany, Perico Sambeat i Pep Pascual, o els contrabaixistes Jordi Gaspar i Mario Rossi. Tots ells músics més que consagrats avui dia que van començar la seva trajectòria al costat d'una escola que naixia fa 30 anys amb la intenció d'exhibir i dinamitzar la música popular que estava en ebullició a Barcelona. Un aniversari que celebren de la millor manera: amb l'assoliment de l'oficialitat del grau superior de música, cosa que els equipara a l'Esmuc i al Conservatori del Liceu.

Fa tres anys que el Taller de Músics estava lluitant per aconseguir una titulació que suposa tot un "repte" i que hauria de fer de Barcelona un pol important en l'ensenyament musical a Europa.

Fets acadèmics a banda, l'imparable Cabrera sap que la fita més important assolida pel Taller és intangible. Però potser no tant. Un exemple el tenim en el fet que dels cent discos de jazz més importants de la història editats a Catalunya n'hi ha uns 80 amb participació directa de músics que han passat per la institució que dirigeix. I si féssim un cànon del flamenc contemporani, veuríem quina ha estat la importància de l'escola del Raval, ja que hi ha passat gent com Chicuelo, Mayte Martín, Miguel Poveda, Duquende i un llarg etcètera. Cabrera encara recorda com, cap al 1982, va agafar un joveníssim Chicuelo de 13 anys i el va fer tocar amb Joan Albert Amargós i Carles Benavent. Una experiència que és una mica marca de la casa: la fusió. Quan a ningú a Catalunya li passava pel cap mesclar gèneres que semblen tan allunyats com el jazz i el flamenc, al Taller de Músics ja ho feien.

So Taller?

¿Però hi ha un so Taller de Músics, una manera de tocar, d'entendre la música, que comparteixin tots els que hi han viscut? Lluís Cabrera creu que la seva influència es veu més en les produccions, els seminaris, l'escola. "El que es diu ara fusió és una cosa que surt dels seminaris del Taller, quan en una setmana unim no música, sinó músics". La fusió del flamenc amb el jazz és marca de la casa i experiències com la de Chicuelo de fa 25 anys s'han repetit una vegada i una altra. Els exemples? La col·laboració de Martín i Tete Montoliu o la de la mateixa cantaora del Poble-sec amb Marina Rossell. El Taller de Músics, diu Cabrera, "ha creat el clima perquè tot això passi".

Segurament, el que sí que tenen en comú els intèrprets i compositors que han passat pel carrer Requesens és un cert aire "trapella" o, com diu Cabrera, "la facultat d'escriure sobre pentagrames torts". "Sempre ens ha agradat la transgressió i això es pot veure en els discos de la Big Ensemble amb Pau Riba, Agustí Fernández, Santiago Auserón; discos que una escola de jazz acadèmica no fa", afegeix.

Una altra de les fites d'aquests trenta anys de xivarri és haver aconseguit, apunta el fundador del Taller, que "ara vingui a Barcelona qualsevol compositor de música moderna i no cal que vingui amb la seva orquestra, ja que aquí hi troba material humà a tots els nivells".

No hem d'oblidar que quan va néixer el Taller de Músics, els jazzmen catalans es podien comptar amb els dits d'una mà, i gairebé no passàvem de Tete Montoliu, Pegasus, La Locomotora Negra i Francesc Burrull. Gràcies als professors de l'escola, que van convertir en mètode tot el que havien après de manera autodidacta, avui Barcelona viu un moment creatiu brillant. Cabrera no sap si la ciutat "bull de música i il·lusions" com tres dècades enrere, però sí que hi ha molta gent amb ganes de dir coses. Per això, l'11 de maig, a la sala Apolo, faran pujar a l'escenari les estrelles del firmament musical que són i han estat la història del Taller, és a dir, Chicuelo, Cris Juanico, Santiago Auserón, Refree, Mala Rodríguez, The Funklab i l'Original Jazz Orquestra del Taller.