• Imprimir

S'acaba d'estrenar 'Liverpool', un nou exemple d'una de les cinematografies més efervescents i creatives

La força del cine d'Amèrica Llatina

Bernat Salvà

Juan Fernández interpreta Farrel, un mariner que torna al seu poble després de molts anys de navegar
SAGRERA / EDDIE SAETA

Ho deien els responsables del Festival de Cannes ara fa un any: Amèrica Llatina és un dels pols de creació més interessant de l'actualitat. I ho posaven de manifest amb una programació que incloïa, entre d'altres, Leonera i La mujer rubia, dels directors argentins Pablo Trapero i Lucrecia Martel, i Linha de passe, del realitzador brasiler Walter Salles. També es va presentar, a la secció paral·lela Quinzaine des réalisateurs, la pel·lícula del també argentí Lisandro Alonso Liverpool, coproduïda per l'empresa catalana Eddie Saeta, que es va estrenar a les nostres pantalles divendres passat.

El palmarès de Cannes no es va fer ressò de l'efervescència creativa d'Amèrica Llatina, però sí que ho va fer ara fa dos mesos el de la Berlinale: Ós d'Or per a La teta asustada, dirigida per la peruana establerta a Barcelona Claudia Llosa (film també amb coproducció catalana, d'Oberon), i tres premis importants per al film d'Uruguai Gigante. Liverpool es va acabar emportant el premi a la millor pel·lícula del Festival de Gijón.

Es tracta tot plegat de tendències detectades per programadors de festivals, però l'essència d'aquestes propostes cinematogràfiques és precisament la llibertat creativa a partir de la qual treballen individus molt diferents. En el cas de Lisandro Alonso, ja hi havia una trajectòria prèvia de tres pel·lícules poc conegudes. Ell mateix reconeix que el productor Lluís Miñarro, a qui va conèixer al Festival de Gijón del 2007, va ser decisiu per fer el salt internacional. Ens ho explica per conversa telefònica des de Los Angeles, on està donant un curs.

Solitud i incomunicació

Liverpool narra el viatge de Farrel, un veterà mariner que, després de 20 anys de navegar, decideix tornar al poble on va néixer, a prop d'Ushuaia, la ciutat més meridional del món. Allà, en un inhòspit poble ple de neu, descobreix que la seva mare encara és viva i que té un familiar molt pròxim del qual desconeixia l'existència. "El personatge de Farrel neix de la inquietud que em va provocar una fotografia d'una serradora a Ushuaia -explica el cineasta-. És un lloc molt desolat, i els personatges també ho són. Les meves històries normalment surten d'un lloc". Lisandro Alonso treballa amb un guió obert, no gaire llarg. "Vivim al lloc on rodem -explica-, allà comencem a entendre el que hi passa i ho incorporem a la pel·lícula".

Amb Liverpool, el director també volia parlar de "la gent que habita en un món d'incomunicació i solitud, i després de molt temps de viure així, són incapaços de canviar, carreguen sempre amb aquesta motxilla; em provoca tristesa, perquè són éssers humans incapaços de canviar la seva condició. I m'adono que el món en què jo visc tampoc no és tan diferent del de Farrel".

La pel·lícula gairebé no té diàlegs, i està rodada amb llargs plans, sovint sense cap moviment de càmera, que posen l'atenció en detalls de la vida quotidiana dels personatges: quan mengen, descansen, es vesteixen, caminen... "La vida de les persones no es basa en fets extraordinaris, sinó en la quotidianitat", argumenta el cineasta.