• Imprimir

La Sala 2 del Club Capitol es transforma en 'L'habitació de Verònica', un 'thriller' d'Ira Levin que pretén absorbir el públic

Terror a Can Pistoles

Teresa Bruna

Sílvia Marty és Verònica en aquesta obra d'Ira Levin que estrena el Club Capitol
FILA7

Imagineu que aneu pel carrer tranquil·lament i uns desconeguts se us acosten i us diuen que us assembleu moltíssim a algú que ja és mort. Us observen amb atenció i al final us gosen demanar si els podeu fer el favor de fer-vos passar pel tal mort, per fer feliç una àvia trastocada i terminal... És una mica el típic supòsit surrealista que només passa a les pel·lícules. Però alerta, la realitat sol superar la ficció: "Hi ha gent prou fosca per fer coses estranyes", puntualitza Hèctor Claramunt, director de L'habitació de Verònica, un thriller inquietant que s'estrena el dia 30 al Club Capitol -el llegendari Can Pistoles, gens estrany al gènere- però que ja es pot veure en sessions prèvies.

El que passa a l'escenari us mostrarà possibilitats del que pot passar davant una situació com aquesta. De l'argument, poca cosa més en podem dir, perquè no ens l'han volgut explicar: "No es pot desvelar, hi ha molts girs. L'espectador pensa que intueix el que passarà i de sobte tot canvia radicalment. Llavors pensa que ara sí que ho ha enganxat, i tampoc, el text torna a donar la volta!", explica Claramunt, un actor que es capbussa per primera vegada en la direcció i que, tot i el respecte que li produeix, tenia ganes de fer-ho amb aquest gènere: "M'interessa perquè atrapa l'espectador, té drama, té girs, és poc habitual i és el que m'agradaria veure com a espectador", diu.

Tot i la dificultat, s'ha fet en un mes: "Hem anat contra rellotge. I és problemàtic perquè tens un marge molt estret. Ha de fer patir, i si no funciona el to, no funciona res. A la comèdia pots disposar de registres més amplis. Aquí tot ha de lligar: l'ambientació, els llums...", continua Claramunt.

La precisió és summament important quan es tracta de treballar un thriller psicològic, en què és imprescindible fer agafar tensió al públic. Sabem que tot passa en una peça, la inquietant habitació de Verònica -la morta- i que no s'ha tirat d'efectes especials ni ensurts: "Emprem mecanismes enigmàtics com ara la música, un petit efecte de llums, una plugeta...". En aquesta primera aventura, Hèctor Claramunt s'ha buscat uns companys de viatge experts: Lluís Soler, Mercè Montalà, Sílvia Marty i Miquel Sitjar. I entusiasmats: "L'ha tractat amb virtuosisme, no hi falta res, buscava aquest gènere i l'ha clavat, és molt precís", comenta Sitjar.

Un autor especial

Ira Levin, autor del text, a qui Stephen King anomena "el rellotger suís de les novel·les de suspens", coneix el gènere i sap molt bé què pretén. És l'autor, també, de La llavor del diable, Els nens del Brasil, Besa'm abans de morir, Trampa mortal..., obres totes que han conquistat el cinema i, en el cas de les dues primeres, han esdevingut objecte de culte.

La productora Shankara Teatre, que també comença amb aquest espectacle, no ha estalviat detalls per portar a escena un gènere, no se sap per què, poc habitual al teatre, que distreu sense ser comèdia. I no penseu pas que és un garbuix satànic: "És realista, ens podria passar a tots", assegura Lluís Soler. Doncs alerta.