• Imprimir

El pianista Agustí Fernández en formació de trio clausura dimarts el cicle ECM Series a L'Auditori

"Tenim un públic com el d'AC/DC"

Pere Pons

Fa pocs dies que acaba de sortir de l'estudi de gravació i ens cita a la cafeteria de L'Auditori, una estratègica àrea de repòs entre les aules de l'Escola Superior de Música de Catalunya, on imparteix càtedra d'improvisació, i la Sala Oriol Martorell, on demà el seu concert servirà de cloenda per a la primera edició del cicle ECM Series que se celebra a Barcelona. Actuarà en formació de trio -Marilyn Crispell (piano) i Barry Guy (contrabaix)-, amb una proposta creada per a l'ocasió i com a representant d'un segell discogràfic de prestigi reconegut al món sencer com és l'alemany ECM (Editions of Contemporary Music).

Agustí Fernández (Palma, 1954) no es mostra gens preocupat perquè el seu concert coincideixi amb el partit Barça-Chelsea de la Champions. "Amb el futbol no hi ha competència possible, però estic segur que els que volien venir al concert no deixaran de fer-ho. Els que fem aquesta música tenim la sort que el nostre públic és tan fidel com el d'AC/DC".

Clar que en aquesta comparativa, si ens cenyim a la xifra de convocats, s'estableix una lleugera diferència de quantitat, però també d'actitud. En el sentit que els milers de parroquians dels germans Young no els molesta -fins i tot ho esperen així- que el grup faci el mateix xou durant els darrers vint anys, mentre que els centenars de seguidors que donen crèdit a les propostes de Fernández gairebé li exigeixen que en cada concert els sorprengui amb un projecte diferent.

Nou discos nous

Una demanda que el músic ja va satisfer l'any passat amb una atapeïda agenda d'actuacions amb les més diverses formacions, que el va fer viatjar des de Vancouver fins a Tànger, passant per les principals capitals europees, i que aquest curs 2009 apuntala amb la publicació de nou enregistraments discogràfics. Una autèntica provocació a la indústria discogràfica que s'ensorra. "Molts d'aquests discos són directes gravats fa uns anys i altres projectes anteriors que les respectives discogràfiques han coincidit a editar-los ara", explica.

Draco, a duo amb el bateria Jo Krause, és el títol que ha obert foc d'aquesta extensa llista de nous treballs, on el nom d'Agustí Fernández com a líder o com a sideman certifica el moment de gràcia en què es troba. "No crec que ara jo sigui millor que abans, simplement s'ha donat la circumstància que he anat acumulant feines i tenia altres compromisos pendents".

Pel que fa al seu concert amb Cryspell i Guy, admet que no han assajat res quan falta una setmana per al recital -"suposo que ens trobarem unes hores abans i decidirem què ens ve més de gust del repertori que hem anat treballant aquesta última dècada"-. Tres setmanes després d'aquest concert a L'Auditori, Agustí Fernández serà una de les propostes catalanes que actuarà en el Jazz Standard de Nova York, en un cicle de gastronomia i jazz que organitza la Fundació Ramon Llull.

Fita a Nova York

"Tinc moltes ganes de tocar jazz allà, perquè tindré l'oportunitat de presentar en directe el disc Aurora, que els crítics de la revista Jaç han valorat com el quart entre els cent millors discos de la història del jazz català", comenta. Una il·lusió a la qual li mancarà resposta des de Nova York si es té en compte que l'any anterior la publicació de referència All About Jazz va situar la seva actuació entre els deu millors concerts de la temporada.

Mentrestant acaba de sortir a Londres amb el segell PSI, creat per un dels seus mentors -Evan Parker-, un directe que va fer en l'edició 2008 al Festival de Jazz de Sigüenza i que ha titulat com Un llamp que no s'acaba mai.