• Imprimir

Crítica cinema

L'est també existeix

Carlos Losilla

Un cuento de verano

Dir.: Andrezj Jakimowski. Int.: Damian Ul, Ewelina Walendziak, Tomasz Sapryk.

Polònia, 2007.

Hi ha un cinema d'autor de l'est d'Europa que associem amb el costumisme lleuger i la poètica de la quotidianitat. I això prové dels anys 60, quan cineastes com Milos Forman intentaven reflectir la realitat dels seus països més enllà de la censura estatal. Tot això s'ha convertit amb el temps en un lloc comú a l'hora de parlar del cinema d'aquells països, però també els mateixos cineastes han contribuït al tòpic, fins i tot l'Emir Kusturica de Papà està de viatge de negocis. Un cuento de verano, és cert, prové d'aquesta tradició, i de vegades cau en el mimetisme i la repetició, però també presenta un fet diferencial important: al costat del registre naturalista n'hi ha un altre que fuig cap a altres dimensions, i que pren cos en la transformació gairebé metafísica que efectua el nen protagonista respecte a moltes de les coses que l'envolten, més a prop de Kieslowski que de la tradició esmentada.

Aquest nen viu sense pare i envoltat de dones, en un espai alhora real i somiat que simbolitza el territori de la infància, gairebé exactament com el de Kusturica. Però la seva observació de la realitat és més analítica que impressionista, de manera que, per a ell, qualsevol fet insignificant pot ser motiu d'un estrany aprenentatge del gran teatre del món, que vol conèixer més enllà de les ensenyances de la família i els veïns. A estones la pel·lícula no va més enllà dels quadres de costums, de les peripècies més o menys divertides del nen en qüestió i la seva germana, i té una certa dificultat a l'hora de parlar de la Polònia real més enllà de tot això, però l'intent s'agraeix, i el resultat és un obra agradable, curiosa i diferent.