• Imprimir

Entrevista: Andrzej Jakimowski Director d''Un cuento de verano'

"La vida és tristesa, humor i romanticisme"

Bernat Salvà

Jakimowski evoca el món de la infantesa en aquest film
NACHO LÓPEZ

Un nen de sis anys que intenta acostar-se al seu pare, absent de casa des de fa anys, és el protagonista d'aquesta comèdia agredolça ambientada en un poble polonès durant les vacances d'estiu. La relació amb la germana de 17 anys, la seva afició a mirar els trens a l'estació i els seus jocs són altres elements a partir dels quals el jove director Andrzej Jakimowski construeix una crònica tendra, irònica i poètica que evoca el món de la infantesa. La pel·lícula arriba avui a les nostres pantalles després de guanyar diversos premis internacionals.

Per què molts directors parlen de la infantesa en les seves primeres pel·lícules?

Passa sovint, no sé per què. Suposo que perquè els nens t'ofereixen frescor, quan comences a fer cinema t'interesses per alguna cosa fresca, nova, i si busques en la infantesa hi trobes històries.

Els trens són un símbol d'escapada, de fugida, però vostè mostra una història més aviat circular.

Sé que per a molta gent els trens simbolitzen moltes idees, els associen a l'anar d'un lloc a un altre, començar una vida nova, trobar altra gent... Però no tenia cap intenció de mostrar-los en un sentit simbòlic, no són una metàfora de res. Simplement els vaig posar a la història perquè m'agraden, com m'agraden també els cotxes i també tenen una presència important a la pel·lícula.

La història conté molts elements dramàtics. Tenia clar que volia fer una comèdia?

Sí, des del principi. Tot el que faig, fins i tot els documentals, tenen un cert sentit de l'humor. Aquesta és la meva manera de mirar el món. Veig que la vida és una barreja de tristesa, humor i romanticisme, i això és el que es pot veure a les meves pel·lícules: coses tristes i romàntiques barrejades amb elements divertits.

Com va aconseguir aquesta interpretació del nen protagonista, Damian Ui, que ha guanyat diversos premis internacionals?

No vaig haver de treballar gaire amb ell, perquè és un noi molt intel·ligent i va entendre de seguida què volia d'ell: una actuació molt natural, sense fingir res. Va entendre que no havia de ser pretensiós, ni imitar ningú, sinó simplement ser ell mateix.

Per què situa la història a l'estiu, en un ambient tan alegre i lluminós?

Perquè els meus records d'infantesa són molt assolellats. Simplement volia tornar a aquests dies assolellats de la meva infantesa.

¿La presència de l'italià, a través d'una multinacional on vol entrar a treballar la germana, era per donar un toc pintoresc i humorístic a la història?

No, és molt real. A Polònia, com passa també a Txèquia, Eslovènia i altres antics països de l'Europa de l'Est, és molt habitual des dels 90 que s'hi instal·lin empreses de l'Oest, d'Alemanya, Itàlia... i també d'Espanya. A les zones pobres com aquella en què passa aquest film, la gent fa tot el que pot per entrar a treballar en aquestes empreses.

Un cuento de verano ha estat comparada amb els primers films de Jirí Menzel i Milos Forman, i també amb el cinema italià dels anys 60. ¿S'hi ha inspirat, o sent que ha tingut influència en vostè?

Ha influït completament en mi. Hi ha pel·lícules que, una vegada les has vistes, no les pots oblidar mai. Realment m'agrada l'estil de moltes coses fetes als anys 60, i per a mi és un plaer si puc jugar amb aquest estil. No sóc dogmàtic pel que fa als estils que m'agraden. Però no és fàcil fer pel·lícules que atreguin l'atenció de la gent sense rodar càmera en mà, sense un muntatge de videoclip. Una cosa realitzada amb un estil una mica antiquat és moderna, per a mi.