• Imprimir
• Enviar

El bon temps i les ganes de complir amb la parella fan del Sant Jordi la gran festa de sempre, amb Larsson de triomfador pòstum

La tradició guanya la crisi

Ignasi Aragay

Per un cop, l’autor més triat, el desaparegut Stieg Larsson, en lloc de firmar va ser firmat pels seus fans
P. VIRGILI

Crisi, quina crisi? La tradició de Sant Jordi va mostrar ahir la seva salut de ferro. Ni el sotrac econòmic en què estem ficats pot amb el dia del llibre i la rosa. Per un dia, ahir la gent va espantar les pors i va sortir al carrer amb aquella alegria contagiosa de la diada.

Amb la complicitat d'un dia assolellat, una gentada va omplir els centres històrics de les ciutats per gaudir de la festa i complir amb la parella. La tria llibresca va ser més variada que mai, amb pocs títols clarament destacats i alguns fenòmens curiosos, com ara que entre els més venuts de ficció en castellà tots els autors siguin estrangers, que el primer de la llista de no-ficció en català tracti sobre la ficció de la independència de Catalunya o que, si d'un triomfador es pot parlar, sigui d'un autor mort i enterrat: el suec Stieg Larsson, amb els seus dos longsellers (el tercer sortirà el 23 de juny). Larsson té els seus dos títols en el primer i tercer lloc en català i el primer i segon en castellà. Déu n'hi do.

Giordano, Saviano i Stilton

En català, el segon lloc l'ocupa Gaspar Hernàndez amb El silenci i el diplomàtic Carles Casajuana amb L'últim home que parlava català, dos llibres guardonats respectivament amb els premsis Josep Pla i Ramon Llull. Tant en català com castellà, també es cola entre els primers llocs el jove Paolo Giordano amb la seva sensible opera prima, La solitud dels nombres primers, tot un fenomen a Itàlia i a hores d'ara també a tot el món.

Com apuntàvem, en l'apartat de no-ficció en català la número u és l'articulista de l'AVUI Patrícia Gabancho amb Crònica de la independència, un suggerent i versemblant relat periodístic que molts voldrien veure fet realitat, però que de moment no és res més, ni res menys, que un bestseller de paper. Rere la Gabancho apareixen autors habituals com Sebastià Serrano o Eduard Punset, un Joan Majó que posa en qüestió això de la crisi (els catalans, a més de comprar-li l'obra, van demostrar ahir que, efectivament, això de la crisi és molt relatiu) i el jove Albert Casals amb el seu increïble llibre de viatges en cadira de rodes.

La no-ficció en castellà l'encapçala Javier Cercas i la seva anàlisi del 23-F, i a la llista també hi figura un llibre sobre la crisi a càrrec de Leopoldo Abadía i les obres de llarg recorregut de Rhonda Byrne (autoajuda) i del periodista italià Roberto Saviano, Gomorra.

Entre els mediàtics triomfa, esclar, el Barça, amb Crackòvia i el llibre sobre Pep Guardiola. I en l'apartat infantil i juvenil el ratolí Geronimo Stilton -com Saviano, també és periodista i italià- i Stephenie Meyer.

I si entre els títols, per a satisfacció dels petits editors, la cosa queda molt repartida, les grans xifres també van deixar ahir satisfets llibreters i editors. Segons el gremi que representa els primers, la facturació igualarà la de l'any passat, que ja va ser molt bona, i se situarà, a l'espera de dades definitives, en uns 20 milions d'euros, quantitat que suposa un 7,5% de la facturació global de l'any.

Segons els llibreters, la recent irrupció dels llibres de butxaca, que ha fet baixar el preu mitjà per títol de 18,3 a 17,6 euros, no ha afectat al volum total de facturació durant aquest Sant Jordi, cosa que fa pensar que s'han venut més títols però a menys preu. Segons el gremi, "la gent ha entès que la lectura és un oci low cost". En un atac d'eufòria davant la gran quantitat de públic i de vendes, un llibreter va arribar a descriure ahir la situació amb una paradoxa: "La crisi crea eufòria". Doncs benvinguda l'eufòria cultural.

La tònica d'optimisme i alegria va ser general a tot Catalunya, igual com el bon temps i com la tria d'autors més sol·licitats, tot i que també hi va haver especificitats locals. A Tarragona, on era el primer dia que una majoria s'atrevia a passejar amb màniga curta, les parades de la Rambla Nova van aparcar la crisi per unes hores. Com arreu, no hi va haver cap vencedor clar en el rànquing de vendes, però sí els mateixos noms que a altres bandes. Els Javier Cercas i Gaspar Hernàndez s'anaven acabant a mitja tarda. També es va vendre bé L'últim home que parlava català, de Carles Casajuana, i, en clau de les terres del sud, la Impremta Babel, del flixenc Andreu Carranza.

En canvi, a Pitu Rovira, de la llibreria La Capona, va costar-li més de vendre els dos Larsson, que arribaven a Sant Jordi amb 100.000 exemplars venuts. "L'editorial havia fet unes grans previsions. I sí, s'ha venut, però menys del que s'esperava", explicava.

I de les parades a una iniciativa que fusiona tradició i solidaritat. L'hospital Joan XXIII va organitzar una marató de donació de sang els participants de la qual van rebre un llibre, informa Oriol Margalef.

Cercas i Hernàndez

A les comarques de Lleida sí que els dos volums del suec Stieg Larsson van funcionar sense matisos, igual com l'Anatomía de un instante de Cercas i El silenci, d'Hernàndez. Pel que fa als autors locals, van destacar El llibre de punxes del periodista Josep Ramon Correal i El dietari del bisbe Meseguer, de Carmen Berlabé i Isidre Puig. Aquest segon ha despertat interès en ser la transcripció literal del diari del que va ser bisbe de Lleida a finals del XIX i que demostra el procediment legítim per a la creació de la col·lecció d'art sacre que ara està en litigi amb l'Aragó. El complot, d'Eugeni Casanova, completa la publicació anterior explicant la trama política i eclesiàstica d'aquest conflicte, i també ha tingut força èxit entre els lectors. El Gremi de Llibreters espera superar els 20.000 volums venuts l'any passat a les terres lleidatanes, on la diada va comptar amb maratons de lectura, trobades d'escriptors i una visita temàtica al Museu de Lleida sobre la simbologia de Sant Jordi, informa Joan Tort.

I a Girona, el mateix, aquí amb Cercas en la seva doble condició d'èxit general i local, acompanyat d'Hernàndez i Larsson. També van tenir bona sortida el darrer premi Prudenci Bertrana, Petons de diumenge, de la figuerenca Sílvia Soler; La venjança del bandoler, de Martí Gironell, i altres autors gironins com Josep Maria Terricabras o Miquel Fañanàs. Entre els més joves, els llibres més sol·licitats van ser els dels autors mediàtics, com els de Crackòvia o Polònia, informa Elisabet Escriche.

Un Sant Jordi més variat que mai, que, si més no per un dia, ha foragitat la crisi, i que ha arribat amb el bon temps.