• Imprimir

Estrena de 'Plastilina', de Marta Buchaca, amb direcció de Marta Angelat

Trencats pel mal en estar pur

Teresa Bruna

Quatre actors plens d'energia, força i il·lusions interpreten uns adolescents de la seva edat ben diferents d'ells
FERRAN MATEO

Plastilina, de Marta Buchaca, que ja tédos premis literaris, arriba avui a la Sala Beckett, on s'estarà fins al 24 de maig. Coproducció de la sala alternativa i el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), s'ha estrenat a la ciutat del Vallès amb èxit. "Ens felicitaven per la valentia de tractar un tema així. El CAET i la Beckett treballem amb complicitat, apostem per la creació, i aquesta és modèlica", diu Pep Pla, director del CAET.

L'obra exposa uns adolescents de classe mitjana, que viuen arrecerats en una família, que tenen amics i mestres... i disfruten veient el dolor i el terror d'una persona maltractada sense altre motiu que ser filmada. Quin mecanisme fa que el cervell fugi de l'àmbit racional? L'autora no respon a aquestes preguntes: "Si ho sabés, aniria pel món fent conferències!", diu. Però proposa reflexionar sobre el sentiment dels pares davant un fill assassí: "Vaig buscar a internet i em vaig trobar que gravar barbaritats amb el mòbil per exhibir-les és habitual, no són casos aïllats. Em vaig posar a escriure perquè necessitava entendre-ho".

L'acció mostra diferents moments i sentiments de joves i pares al voltant del mal gratuït, en estat pur : "Els pares tenen un fill, projectes per a ell, pensen que el poden modelar com a una plastilina i els surt el ninot dolent", diu Buchaca.

Marta Angelat, directora de la peça, es mostra molt motivada pel text i per treballar tant amb els experts pares (Mone i Pere Molina), com amb joves (Albert Carbó, Albert Joseph, Vicky Luengo i Jaume Madaula), que s'inicien en l'àmbit professional. "Vam seleccionar gent de diferents grups. Van sortir ells i després vam saber que s'ho havien preparat la nit anterior", diu Angelat. "Ens coneixíem, vam saber que hi havia el càsting i ens vam reunir per assajar!", expliquen.

Per a Mone, que últimament ha treballat en musicals, significa un bon canvi. Molina, que feia anys que no pujava als escenaris, es manifesta "orgullós" de participar en una peça que fa "denúncia social, que és el paper que li correspon al teatre des de Shakespeare".