• Imprimir

'Whatever works' inaugura el Tribeca, que també té Spike Lee com a estrella

Woody Allen torna a filmar Nova York

Lara Bonilla

El Festival de Cinema de Tribeca, creat per Robert de Niro i Jane Rosenthal com a resposta als atacs de l'11-S, és enguany més novaiorquès que mai. Hi estrenen dos dels directors que més han fet per convertir Nova York en una icona cinematogràfica: Woody Allen i Spike Lee. Després de rodar a Londres i Barcelona, Allen torna a casa amb Whatever works, la seva primera pel·lícula rodada a Nova York després de quatre cintes construïdes lluny de Manhattan. El film, que s'estrena mundialment avui al Festival de Tribeca, és el plat fort de la seva programació.

Per al retorn, Allen ha escollit una comèdia romàntica protagonitzada per Larry David (Curb your enthusiasm) en la pell d'un físic de mitjana edat brillant i misantrop que arrossega diversos intents fallits de suïcidi. És un excèntric novaiorquès de l'estil dels que tantes vegades ha interpretat el mateix Allen. Després de trencar amb la seva dona i deixar la feina, David inicia una relació amb una noia molt més jove, Evan Rachel Wood (El lluitador), però la seva mare intenta separar-los.

I poc més s'ha donat a conèixer de l'argument. "M'agrada la idea de mostrar la meva pel·lícula en un festival de cinema de la meva pròpia ciutat. És molt emocionant", va dir Allen, que aquesta nit trepitjarà la catifa vermella.

Allen ha rodat la majoria de les seves pel·lícules a Nova York abans de fer-ne tres a Londres, Match point, Scoop i El somni de Cassandra, i una a Barcelona, Vicky Cristina Barcelona. L'última a Manhattan va ser el 2004 amb Melinda & Melinda. En Larry David, Allen ha trobat un intèrpret adequat per al seu humor cínic. El film va rebre una bona acollida i moltes rialles en una de les preestrenes que s'han fet. "La nova obra de Woody agradarà molt al públic perquè és molt del seu estil", explicava Jane Rosenthal.

"És meravellós tenir-lo a Tribeca perquè és el cineasta novaiorquès per excel·lència", afegia De Niro. També hi intervé Patricia Clarkson, a qui ja es va poder veure a Vicky Cristina Barcelona i que destacava la diferència entre rodar a Barcelona, "on els carrers eren plens de gent per veure Allen i Scarlett Joahnsson, com si fossin estrelles de rock", i a Nova York, "on, perquè és Woody, el respectaven".

Una altra icona de Nova York i que en canvi mai havia participat a Tribeca és Spike Lee, que estrenarà el documental Kobe, una mirada a la vida professional i personal de l'estrella de Los Angeles Lakers, Kobe Bryant. Lee, que també presenta un altre documental, Passing strange, destacava la importància de disposar del festiva de Tribeca com a "plataforma" per al seu treball.

Inevitablement, l'edició d'aquest any està marcada per la recessió. No només perquè la crisi ha obligat a reduir el nombre de films que s'exhibeixen, sinó perquè els organitzadors s'han marcat com a objectiu donar als novaiorquesos una via d'escapament a l'actual situació econòmica, de la mateixa manera que es va fer després dels atacs de l'11-S. "En temps de crisi la gent va al cinema, és una manera de fugir de les vides quotidianes", deia Rosenthal. És per això que la programació és més lleugera que anys anteriors i hi predominen les comèdies i les històries de supervivència.

La mostra s'obre i es clou amb comèdies. Per a la nit de clausura s'ha escollit My life in ruins, amb Nia Vardalos (Mi gran boda griega) i Richard Dreyfuss i en la qual també participen María Adánez i María Botto. Altres títols que passaran pel festival són The girlfriend experience, de Steven Soderbergh, sobre una telefonista d'una línia eròtica, Rudo y cursi, de Carlos Cuarón, o Poliwood, de Barry Levinson.

També és un festival que compta amb el suport de molts actors de Hollywood. Són membres del jurat, presidit per Uma Thurman, actors com Adrien Brody, Whoopi Goldberg o Meg Ryan.

Enguany s'exhibeixen 86 films -l'any passat en van ser 120- d'una trentena de països diferents i més de la meitat són estrenes mundials. Amb només vuit edicions, Tribeca encara busca el seu lloc. S'ha anat especialitzant en el documental i no es descarta traslladar-lo a la tardor per donar-li més ressò. El festival també manté una àmplia oferta gratuïta, més important que mai en temps de crisi, amb projeccions a l'aire lliure o activitats al carrer.