• Imprimir

El cicle Radicals Lliure engega amb 'Dead cat bounce' un documental escènic de participació que connecta en directe amb Wall Street

Més enllà del teatre

Teresa Bruna

El Teatre Lliure dedica vora un mes -des d'avui fins al 24 de maig- al cicle Radicals Lliure, de creacions produïdes aquí i d'exhibició -vingudes de fora- que desperten l'interès per la seva singularitat. Àlex Rigola, director del Lliure, confia a apropar els 100 programadors en el cap de setmana intens (del 22 al 24 de maig) en què es concentren tots els muntatges.

Obre el cicle Dead cat bounce (un espectacle sobre la borsa), del gènere de teatre documental participatiu que tan bé dominen Roger Bernat i Stefan Kaegi. Creació del nord-americà Chris Kondek, planteja al públic jugar amb els diners de l'entrada a la Borsa de Nova York. S'hi estableix una connexió en directe -la diferència horària clava l'hora de l'espectacle- i dos actors catalans i tres executants tecnològics expliquen, proposen, compren, venen i especulen. "Volem mostrar com arriba a ser de seductor el mercat i com creix la importància dels diners. Si guanyem, ho repartim. Són diners del públic", diu Kondek. No sempre es guanya: una reflexió a tastar. Els actors són d'aquí i dels EUA: Chantal Aimée, Àlex Brendemühl, Kondek, Christiane Kühl i Víctor Morales.

Sergi Faustino, habitual al cicle, presenta Z, una creació al voltant dels zombis. "Ara en trobes molta varietat: des de llibres de filosofia a debats sobre si corren o no, passant per pel·lícules de zombis gais", diu l'autor, que afegeix que no pretén fer cap crítica sinó un mostrari que pot fer "una mica de por, també".

La companyia Playground treballa el teatre d'objectes a A taula!!!, la primera part d'una trilogia sobre la casa. "Volem trobar una línia de investigació a partir de l'objecte. Les persones serveixen per expressar el que simbolitzen", expliquen.

El teatre visual continua a Jerk, de Dennis Cooper. L'actor Jonathan Capdevielle narra amb titelles una història macabra d'infants.

Albet juga amb pistoles

Nao Albet -que ja té 18 anys!- i Marcel Borràs porten una creació a quatre mans: Guns, childs and videogames. "Tornem amb coses que ens interessen i ens agrada fer-les tal com les veiem, com a adolescents", expliquen. Parlen dels nens "perquè encara ho som", dels videojocs "perquè hi juguem" i de les armes perquè "ens agraden, les veiem a les pel·lis i allà qui té una arma mola". Compten amb Javier Beltran -com Nao, un Noi d'història- i Samuel Rubín, de 13 anys: "Faig de nen maltractat, bé, faig molts personatges...", diu. Albet aclara que fuig dels realismes: "Si necessitem un poli i ell ho pot fer, doncs ho fa. No ens plantegem que tingui 13 anys!".

Dar patadas para no desaparecer, creació del Colectivo 96º, gira a l'entorn d'un autoretrat escènic. David Fernández, un multidisciplinari que ve del món de la dansa, és autor del text, de la música, del disseny de software i de la dramatúrgia, a part d'intèrpret, d'El corazón, la boca, los hechos y la vida. Interpreta el fill de Bach i explica com fuig de l'ombra del pare.

La mélancolie des dragons, de Vivarium Studio, la va descobrir Rigola a Avinyó. "És estranya, difícil d'explicar. Els programadors deien que era friqui, però tots hi anaven", explica. Un cotxe queda atrapat per la neu i una dona de més de 70 anys vestida de heavy apareix per solucionar-ho.

Cloenda de Carles Santos

Tanca el cicle Piturrino fa de músic, creació de Carles Santos i el Grup Instrumental BCN 216. És un espectacle musical, però no només això. "Santos demana actitud escènica i passen coses...", puntualitza David Albet, director de BCN 216.