• Imprimir

Crítica*

Periodístics i polítics

Xavier Roca

La sombra del poder

Dir.: K. MacDonald. Int.: Russell Crowe, Ben Affleck, H. Mirren.

EUA, 2009

Sota un títol castellà tan extremadament convencional i intercanviable com La sombra del poder hi ha l'adaptació de la minisèrie de la BBC State of play, prestigiosa producció televisiva inèdita a casa nostra que seria oportú recuperar. Si l'original adoptava les claus genèriques del thriller polític, la pel·lícula s'emmiralla clarament en una tradició recuperada en els darrers anys per títols com Zodiac: el suspens conspiratiu desenvolupat als anys 70 per directors com Alan J. Pakula (L'últim testimoni, Tots els homes del president).

En aquest sentit, és coherent que darrere la càmera hi hagi Kevin MacDonald, que ja va abordar la corrupció governamental a L'últim rei d'Escòcia, i encara ho és més que en el guió hi participi el guionista de moda Tony Gilroy: La sombra del poder participa de la tensió paranoide de la saga de Bourne i, sobretot, de la denúncia de les grans corporacions de Michael Clayton i Duplicity. Gens casualment, la història està adaptada també per dos autors interessats en les intrigues polítiques i el periodisme: Matthew Michael Carnahan (Lleons per xais) i Billy Ray (El preu de la veritat, L'espia).

La sombra del poder és un espectacle entretingut que, de passada, ofereix interessants apunts sobre la col·lisió entre l'esfera privada i la pública, sobre la dificultat reporteril de mantenir la imparcialitat i sobre l'ocàs de la premsa escrita tal com la coneixem. També és cert que algun element resulta massa convencional (la relació de buddy movie entre el veterà i la novella), s'abusa dels cops d'efecte i en algun instant trontolla la versemblança: en aquest temps de gabinets de premsa i de retallades de plantilla, costa una mica creure's la figura del periodista detectiu i el fet que s'assignin quatre persones a cobrir un sol cas. Però el conjunt és una obra sòlida i vibrant, una peça de gènere amb espurnes d'intel·ligència.