• Imprimir

Crítica cinema

Delícies nòrdiques

Carlos Losilla

Déjame entrar

Dir.: Tomas Alfredson. Int.: Kare Hedebrant, Lina Leandersson, Per Ragnar.

Suècia, 2008

El cinema del nord d'Europa és un dels més atractius i alhora més desconeguts del panorama contemporani. D'una gran competència tècnica, mai renyida amb l'efectivitat dramàtica, la seva diversitat demostra que no es pot reduir tot a Lars von Trier i Aki Kaurismäki -potser els noms més prestigiosos-, ja que als afores d'aquest cine d'autor n'hi ha un altre que no deu tant a Dreyer o Bergman com al cine americà dels anys 70 i a una certa dialèctica dels gèneres, agafats com a excusa per dur a terme obres personals i de vegades de gran complexitat. El suec Tomas Alfredson es va revelar amb Four shades of brown -no estrenada aquí-, una llarga i densa crònica sobre el present del seu país, no exempta de tocs cruels i surrealistes. I és precisament aquest estil el que es manté a Déjame entrar, una incursió al cine fantàstic potser no tan enlluernant però tan subtil i suggerent.

Plantejada com una mena de versió seriosa d'El petit vampir, a partir d'una novel·la i un guió de Jonh Ajvide Lindqvist, Déjame entrar reconverteix els temes típics del vampirisme adaptant-los a un relat en què el que és quotidià té tanta o més importància que les convencions del gènere. Alfredson filma la gent i els llocs amb un toc nocturn, melancòlic, i d'aquesta manera la història del nen solitari que coneix una noia igualment marginada -i que s'alimenta de sang, tot s'ha de dir- en el marc d'una comunitat molt poc acollidora, esdevé alhora una reflexió sobre les pors de la infància i una anàlisi social despietada, un retrat no gaire afalagador de la soledat i el desemparament a les societats nòrdiques. Curosament elaborada, amb tacte i sensibilitat, el resultat és una de les pel·lícules de por més originals dels darrers anys.