• Imprimir

Entrevista: Hasco Weber És el director de la nova versió del clàssic de Guimerà

"Hem portat 'Terra baixa'

Teresa Bruna

Hasko Weber és actualment el director del Teatre Nacional de Stuttgart
ATRIUM VILADECANS

Estem acostumats que directors com Calixto Bieito o Lluís Pasqual es moguin per Europa amb òperes i grans produccions. Però no passa sovint que sigui un alemany el que vingui aquí, i encara menys a dirigir un referent del teatre clàssic català com Terra baixa. Ho ha fet Has-ko Weber, educat a la República Democràtica, de la qual ha heretat el rigor. A més de director d'escena, ha dirigit diversos centres de teatre a Alemanya. Actualment està al capdavant del Teatre Nacional de Stuttgart i ja ha aconseguit que fos escollit teatre de l'any (2006).

Havia sentit a parlar de 'Terra baixa'?

Coneixia la versió operística Tiefland, i he de dir que s'acosta molt a l'original. Nosaltres hem fet una dramatúrgia amb l'objectiu d'incorporar aspectes contemporanis a una obra de més de 100 anys.

Li han explicat, però, que aquí és una icona?

Des del primer moment hem estat conscients de la tradició. L'hem actualitzat des del respecte i espero que agradi. És el meu primer muntatge que va a l'estranger!

Ens pot explicar una mica com s'ha fet l'adaptació?

Hi ha un triangle amorós indestructible que és el nucli de l'obra. Partim d'aquest triangle i hem dibuixat les figures des d'aquesta perspectiva. Hem traslladat l'espai rural original a un espai contemporani. I, sense tergiversar l'obra original, tenim molts menys personatges perquè els hem volgut tractar tots, un a un, com a individus que desenvolupen una vida individual a escena.

On passa l'acció?

L'hem situat en un bar on la Marta havia treballat de cambrera i els altres entren i surten. Ella recorda la història amb el Sebastià en flash-back. En aquest sentit no és realista, hem canviat alguns dels components de l'obra, però penso que un espai tancat protegeix l'argument.

El Manelic és negre...

Ja sé que crida molt l'atenció, però hem reflexionat sobre les diferents maneres que el Manelic pogués aportar una mirada diferent, actual, a l'obra. Ell arriba de forma il·legal i hem pensat que li pot ser útil un casament de conveniència.

A ell, sí. Però i a la Marta?

Viu una situació complicada, no és lliure. Els seus sentiments s'arrosseguen entre dos personatges. Però hi ha amor, també. Et puc assegurar que l'obra manté el clímax emocional de l'original.

Alemanya és a l'avantguarda escènica. Aquí ja ens ho han mostrat Sacha Waltz, Ostermeier, Castorf... Cadascun amb el seu estil. Com definiria el seu teatre?

Jo he sortit d'una composició escènica realista. Però als anys 90 vaig treballar molt des d'un punt de vista estètic i corporal, proper a la coreografia.

I es nota? És una obra corporal i visual?

Són les meves bases teatrals, però aquí no m'ho he plantejat. He fet una feina intensiva per posar a prova diferents nivells de relacions. Per a l'espai hem optat per un ambient interior amb objectes. L'opulència surt dels personatges.

Com es pot dirigir en un idioma que no entén?

De fet, ens hem entès des del primer dia. Tècnicament, als assaigs hi ha una traductora, però la comunicació no ha estat cap problema, i per a mi això ha estat molt agradable.